Realment feia molt temps que no em passava una tarda sense parar veient pel.lis, i avui ho he fet, veient:
–Las cosas que nunca te dije (Isabel Coixet), bellíssima pel.lícula sobre el sentit de l´amor lligat al telefon de l´esperança. De fet, totes les pel.lícules d´Isabel Coixet m´han agradat molt per aquest punt d´intimisme que tenen, però sobretot, perquè els protagonistes de les seves històries són personatges normals amb problemes que podem tenir tots, i es tracten temes complexos des d´una aparent simplicitat (per cert, sempre hi surt alguna escena rodada a una botiga-servei de rentadores, us hi heu fixat?)
–Wilbur se quiere suicidar: aborda el tema del suicidi, i en contrapartida, la vàlua de la vida. Potser no és una pel.lícula molt coneguda però és molt bonica.
–Tokyo Godfathers: de Manga, sobre uns vagabunds de Tokyo que es troben un nadó abandonat el dia de Nadal, i crec que és molt millor que les pel.lícules edulcorades que ativorren la programació televisiva aquests dies!!!!
Algú de vosaltres les ha vist? Què us han semblat?
[@more@]
De «cosas que nunca te dije» poc a dir que no vagi dir ja a la meva web, tret de que es curios que els noms dels protagonistes coincideixen amb els de «mi vida sin mi»: ann i don.
«Wilbur se quiere suicidar» no la he vista.
«Tokyo Godfathers»: es força bona, i si, es una peli ambientada en aquesta epoca de l’any, però molt millor que les habituals que solen posar a la tv.
Ja he vist Wilbur se quiere suicidar, i la historia es maca, però trobo la pel·licula una mica fluixa