No vaig poder parar fins acabar-lo. Així és com vaig devorar, literalment, l´Elegància de l´eriçó, l´últim llibre de la Muriel Barbery (Edicions 62). M´ha semblat un llibre bellíssim, d´una poesia i filosofia vital que m´han captivat. La història està narrada pràcticament a dues veus: la Renée, portera d´un bloc d´apartaments de luxe parisencs que amaga, sota l´estereotipada imatge d´una portera, una personalitat cultíssima; i la Paloma, una nena de 12 anys i mig que és una de les inquilines del bloc d´apartaments, que tanmateix amaga una personalitat de nena superdotada i que pren la desició de suicidar-se en un dia determinat per no fer front a la vacuïtat de la vida que l´envolta, si no és que troba alguna raó per la qual sigui digne viure abans. Les vides de la Renée i la Paloma es van desenvolupant sense més incidents fins que arriba un nou inquilí, en Kakuro Ozu, un japonès jubilat que sap veure més enllà de la imatge que la Renée i la Paloma creuen projectar. Dotat d´una fina comicitat i crítica als prejudicis socials, aquesta narració aconsegueix fer-nos reflexionar sobre quin és el sentit de la vida i sensibilitzar-nos sobre la bellesa que ens envolta. Com diu la Paloma…
Si, és això, un sempre dins del mai…
