Quant de temps feia que no em passava per aquí! Amb totes les coses que m´han anat passant aquests últims 3 mesos que no m´he vist amb ganes ni cor d´escriure fins ara (també s´ha de dir que no tenia moltes coses interessants a dir). Avui tinc moltes ganes de fer comentaris al blog i vestir-lo de primavera… segurament us atabalaré i tot! Doncs comencem amb el que em ve abans al cap, com és el llibre que m´he acabat de llegir aquest matí al tren, anomenat Ànima de llop (Llorenç Capdevila, Ed. Proa, premi El Lector de l´Odissea 2005), novel.la històrica ambientada en les guerres civils catalanes remences del s.XV. No és el primer llibre que em llegeixo un llibre del Llorenç, i haig de dir que m´ha encantat, tant com els altres, no tant per la temàtica (encara que està molt ben enquadrat) sinó també pel desenvolupament interior del Jaume Bru, el seu protagonista, ésser que conviu amb el seu costat més fosc fins al final. No som tots com ell, éssers en fràgil equilibri amb el nostre costat més pur i el més brutal? En Llorenç Capdevila és professor de literatura catalana a Santpedor i viu a Manresa, potser algun dia me´l puc trobar pel carrer i tot (algú el coneix?)! De fet la seva cara em sona força…
[@more@]
apunte el llibre