"… Tu que em coneixes, saps que sóc aquell que estima la vida per damunt de qualsevol riquesa, l´èxtasi i el turment, el foc i la pregunta. Cridat a viure, visc, i poso la mà plana damunt aquest ponent que el ponent magnifica. Solemnement batega la sang en cada cosa. Tot és camí des d´ara. Faig jurament de viure"
(No demano gran cosa, Miquel Martí i Pol)
[@more@]
