Un dels meus poetes preferits és el Miquel Martí i Pol, i us posaré una poesia d´ell, per començar aquest dilluns calorós. Es diu Arbres i fa així:
Mesura tot l´embruix
de les fulles tan verdes.
M ´enfilo pel brancam
i ara esclata la posta.
La veus, la quietud?
Porpra endins de la tarda
s´esfilagarsen veus
anònimes i estranyes.
Dius que no em saps el nom
i això et desassossega.
Doncs bé, tots dos plegats
fugirem quan fosquegi.
Tens la pell del color
d´oblit i de tendresa.
Just el color que escau
al neguit de les fulles.
[@more@]