Ja se sap, quan fas el doctorat, molts cops les coses van molt més lentes del que voldríem i ens dóna la sensació de què no fem res de bó i que les coses no van endavant, entrant en una espècie d´espiral de frustració. Però com diu la cançó dels U2 (Miracle Drug)…
Of science and the human heart
There is no limit
There is no failure here sweetheart
Just when you quit
Ànim a tots els becaris "precaris" a qui, com jo, no els surten gaire bé els experiments ;-)!!
[@more@]
Que després, quan arrenca, no hi ha qui ho pari… A esperar el següent cicle! (I a treballar perquè arribi aviat…!)
Si, si, despres de passar-me 2 hores inutils davant de l’ordinador, em sembla que mes val que me’n vagi a fer una canya per ofegar-hi «les penes»… mira Joan, l’unic costat bo de treballar a l’Agost, es que podem fer servir tots els aparells, que no hi ha ningu mes que ho faci :-)! I continuo esperant el 2n cicle, Iosodeu! Crec que igualment, el millor en aquests casos es marxar a casa, que dema sera un altre dia!