De tornada del País del Mig

Ja he tornat, per fi sóc aquí! Amb un jet lag de cavall, torno al meu enyorat blog des de la Xina més autèntica. Després de sobreviure a dos tifons, una calor deshidratant i 9 viatges d´avió en 17 dies, em toca descansar una mica. Començant a Beijing i acabant a Hong Kong, hem passat per Hangzhou, Suzhou, Shang Hai, Guilin i Xi´an. Haig de dir que la Xina és un país en què, en moltes coses, sembla estar en vies de desenvolupament. A Beijing, per exemple, és difícil trobar algú que t´entengui en anglès, i jo em continuo preguntant com s´ho faran quan arribin els jocs olímpics! La capital del país és el lloc que menys m´ha agradat de tots els que he vist, tot i que no deixen d´impressionar petites joies com la Gran Muralla Xina o el Temple del Cel. Hangzhou, Suzhou i Guilin són molt boniques pels seus paisatges rurals i les seves cases antigues, que eren el reflex del que jo m´esperava de la Xina, a més de tenir uns temples budistes idílics. Xi´an té els famosos guerrers de terracota, però poca cosa més. A Shang Hai sembla, ben bé, que estiguem en una pel.lícula de ciència ficció com Blade Runner (sobretot de nit, és impressionant, de veritat que sembla que en un moment o altre hagi d´aparéixer una nau espacial) i Hong Kong és un món a part de la Xina, ja que tot i pertànyer a aquest país, té unes lleis especials, esdevenint una ciutat molt avançada i equiparable a Nova York, on fins i tot et posen multes per escopir al carrer o llençar escombraries! En general, m´ha agradat tot el que he vist, tot i que haig de dir que molts ambients em van semblar bruts, especialment els lavabos (excepte a Hong Kong, que tot està net com una patena), i el menjar és ben bé com el dels restaurants xinesos! El que és divertit de veure és que els nens molt petits duen uns pantalonets que els deixen el culet i la tita fora, per poder pixar a on volen, ara entenc moltes coses del Shin Chan! A més s´ha de tenir en compte que, pels xinesos, una ciutat petita té uns 4 milions d´habitants, així que jo em pregunto…. llavors la meva ciutat, què és? Un llogarret?

El que més xoca és el gran contrast entre les tradicions ancestrals i l´intent s´adquirir un tipus de vida totalment occidentalitzat. L´altra cosa és que a dures penes els xinesos entenen l´anglès (excepte, altre cop, a Hong Kong, on aquest és idioma oficial), així que és una mica difícil fer-se entendre si no vas amb un guia nadiu. Recomanació pels que aneu a la Xina: practiqueu bé amb els bastonets a casa, no us deixeu el diccionari ni el repel.lent de mosquits, així com una llauna de favada de la iaia a la maleta, amb un pà de pagès de kilo ;-)! Tampoc us oblideu de fer-vos un massatge de peus, si teniu temps, a Xi´an o Guilin, us encantarà.

P.D. A què no sabeu perquè molts xinesos es deixen la ungla del dit petit d´una mà més llarga que les altres??