Quina patiment!

Aquesta setmana m’ha estat gairebe impossible deixar anar Harry Potter and the Half-Blood Prince fins que me’l vaig acabar de llegir ahir per la nit, i el que puc dir es que m’ha fet "patir" bastant, fins al punt de que els esdeveniments son tan sorprenents i precipitats que no et dona temps a respirar. El pitjor de tot es que en aquest llibre de la saga, la continuacio es mes imprescindible que mai, es a dir, no es com els 3 primers llibres, en que la historia te el mateix fil argumental pero d’alguna manera cada llibre es com un episodi amb principi i final. Els personatges creixen fisica i psicologicament, i la trama es complica a mesura que es desenvolupa aquesta maduracio. Haig de dir que els ultims llibres (a partir de Harry Potter i el Calze de Foc) m’ han agradat mes que els primers, i pels que no els han llegit, crec que s’ entretindrien mes del que es pensen, perque no son tan infantils com semblen, i a mi em serveixen per desconectar mes que mai dels problemes. I ja que parlem de Harry Potter i el Calze de Foc, l’ altre dia vaig veure’n el trailer de la ultima pel.licula, que promet!

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.