Feia molt de temps que volia mirar-me Balseros i aquest cap de setmana he aprofitat, i estava especialment sensibilitzada pel tema després de la meva recent visita a Cuba. Realment entenc que el documental hagi guanyat tants premis, quina impotència veient tots els sacrificis que fa la gent per poder muntar una balsa i arribar a Miami, però el que és pitjor… com acaben la majoria a la societat americana. Esgarrifa aquest tros de realitat, però tan necessària en aquest món que cada cop més s´entossudeix en amagar la misèria…
[@more@]
Cuba es un mon apart… jo vaig alucinar, hi vaig anar al 95 i em va obrir molt els ulls. Vaig trencar una mica mes la meva closca.
El documental es brutal…
… i més quan veus com acaben, fa molta pena…