Aprofitant la publicació de les recents memòries del magnífic escriptor José Luís Sampedro, m´he rellegit la seva La sonrisa etrusca i m´he tornat a emocionar amb l´entranyable Salvatore, el divertit Brunettino i tota la família de Milà, fins al mateix final i la victòria de la Rusca. Com La Vieja Sirena, que fa dues setmanes em vaig llegir, és un llibre que surt del cor i arriba al cor, amb estampes inoblidables. A més he aprofitat per apendre una mica sobre la participació dels partisans a la segona guerra mundial i m´han entrat unes ganes boges de provar el formatge de Calàbria!
[@more@]
Ostres Nica llegueixes molt!!!! Jo em vaig comprar El rey transparente que em vas recomanar i encara no l’he pogut començar 🙁
És que últimament tinc moltes hores de viatge per aprofitar-les, però depén del dia i de la temporada. Espero que disfrutis molt del llibre!! Per cert, ahir em vaig acabar de rellegir del mestre Tolkien, els petits i bonics contes: Egidi, el pagès de Ham, la fulla d´en Niggle i el ferrer de Wotton Major, m´encanten! Vaig pensar més en tu!