Match Point

Aquests dies de Nadal han estat dies intensament cinematogràfics, i us comentaré un parell de pel.lícules més que he vist. La primera d´elles és Match Point, de´n Woody Allen.

Se centra en la relació que s´estableix entre en Chris (Jonathan Rhys Meyers) i la Nola (Scarlett Johanson) des de què es coneixen fins al final (que us podeu imaginar que acaba com el rosari de l´aurora…), paral.lelament a l´ascens de´n Chris dins de l´alta societat anglesa i l´estat de benestar i poder que això comporta, cosa que fa que entri en una espiral desesperada quan es debat entre dues dones (la seva dona, la Chloe, i la Nola, sensual fins a l´extrem).

A mi la pel.lícula m´ha agradat, i tot i que sembli la típica història sobre infidelitats i passió reprimida, no és així. La seva fortalesa resideix en els diàlegs i les situacions, encabudes dins d´un marc plenament verosímil que es podria interpretar dins d´un teatre. Això si, les pel.lícules de´n Woody Allen no agraden a tothom, si us agrada l´acció, potser us avorrireu! A mi el que m´esgarrifa és el final, i jo em pregunto, en Chris s´acabarà suicidant??? Perquè jo no podria viure així…. el pitjor és que en Chris entra dins d´una societat i uns esquemes que certament l´empresonen i fan que entri dins d´un cercle viciós del que no pot escapar… l´altra cosa que em flipa són les preocupacions de la classe alta anglesa sobre com ocupar el dia o bé amb els temes dels viatges…. crec que jo no podria viure dins d´un ambient així, ni que m´impliqués una vida més aposentada i amb més poder :S! Per cert, a mi l´Scarlett Johanson sempre m´ha agradat, però trobo que la interpretació de´n Jonathan Rhys Meyers també està força encertada…