El meu xicot és arquitecte, i per "deformació professional" ahir vam veure En Construcción (José Luís Guerín, 2001), una espècie de pel.lícula documental, amb personatges que no són actors, sobre la construcció d´un bloc de pisos al Raval barceloní. La veritat és que us la recomano molt, perquè tot i no ser una pel.lícula arquetípica, mostra instantànies quotidianes de la vida de les persones del barri lligat al procés de construcció del bloc des dels seus inicis, que jo he trobat molt interessant (a més, he aprés moltes coses sobre les obres en general! Ara quan passi per davant d´una, me la miraré d´una altra manera!!), de fet m´han vingut moltes ganes de passejar per l´antic barri "Xino" per veure on s´ha rodat ;-)! En alguns punts m´ha recordat Los Lunes al Sol perquè també té moments agridolços, però ja sabeu, suposo que així és la vida en certa manera…
[@more@]
Fa temps la vaig veure al 33. (on sino? xD)
Em va impactar bastant. És ben curiosa.
Si que és curiosa, i les reaccions de la gent quan troben la necròpolis als fonaments ;-)??
Hola Nica!
A mi la peli em va decepcionar un xic. M’en havien parlat tan bé, que suposo que l’esperava millor…
I parlant de moments agredolços, a mi m’agrada la frase de Tapas: «la vida es como un pimiento del Padron, a veces pica y a veces no». Genial !
A mi també em passa, que si em parlen molt bé d´una cosa, la majoria de cops em decepciona, així que a totes les àrees de la vida, a vegades prefereixo no esperar res perquè no em passi ;-)!
La vaig veure fa temps i també em va agradar molt. Ens ensenya moltes coses, i no només de la construcció, sinó també de la vida. El Raval trobo que té de ser tot un univers, per això m’agrada llegir la Tina i el seu «L’aeroplà del Raval». És com viure-hi sense estar-hi.
a mi em va saber greu quan vaig saber que tot eren actors, però en fi… els resultat són els mateixos. Em va agradar molt quan aquell obrer es distreu saludant a un nen que treu el cap per un balcó. Sí, és com la vida mateixa.
Hola Aladern! Si, realment crec que el Raval és tot un univers a part, et podries passar tardes passejant i mirant les petites cantonades, plenes d´històries i situacions per fotografiar ;-)… jo també em llegiré la Tina!
Eeeiii Mery Cherry!! Doncs m´han dit que l´obrer «filòsof-poeta» era l´únic de la pel.li que era actor… i és que és veritat, sembla mentida però totes les situacions que hi surten les hem vist en un moment o altre pels carrers, cada dia, i no ens n´adonem!
És una peli fantàstica, com totes les d’en Guerín. Personalment, penso que és dels millors directors que hi ha avui en dia a Europa, al costat de Víctor Erice, Teo Angelopoulos i altres.
És una peli fantàstica, com totes les d’en Guerín. Personalment, penso que és dels millors directors que hi ha avui en dia a Europa, al costat de Víctor Erice, Teo Angelopoulos, Manoel de Oliveira i altres.
Hola Pía Almoina!! Quines altres pel.lis d´en Guerín em pots recomanar ;-)?