Aiiiiiii, què bé que es dina a casa els caps de setmana! Quan t´omple aquella mandra després del postre, sabent que pots permetre´t el luxe d´estirar-te una estona a fer la migdiada, i que fins i tot pots enganxar-la fins al dia següent… amb aquella parsimònia de tardes llàrgues i lànguides… és que a mi em toca dinar cada dia fora de casa, molt cops en 15 minuts (si, ho sé, no és sà, però molts cops els experiments no perdonen), i no tens temps de disfrutar de res, només de pensar en què faràs després de dinar per poder acabar a una hora decent. I una part que m´encanta d´aquests dinars de diumenge són les llargues xerrades amb la família, en què podries estar-te hores remenant la cullereta del cafè, sabent que si se´t refreda, te´n vas a la cafetera a fer-te´n un altre, tranquilament i sense preses, escoltant el soroll de vapor de la màquina, i tornant a la taula a continuar amb la conversa… què dineu de gust i agafeu forces per la setmana que ve ;-)!
[@more@]
Fuaaaa!! Totalment d’acord. A més amb aquest fred q fa…no convida gens a sortir. Si no fos pel coi d’examen que tinc dilluns…
A mi m’agraden els dinars de diumenge però abans de dinar. Perquè una vegada he acabat estic molt ple. Es que a casa sempre fotem pica pica, que si olivetes, patates amb gust a all i oli, fuet, formatge tallat a daus; després dos plats i per postres sempre em menjo dues natilles (encara que la meva mare sempre em diu que amb una n’hi ha prou). A vegades me n’anava a fer la migdiada però ara passo. Es que no suporto llevar-me 2 hores després amb la digestió a mig fer, la boca amb regust del all i oli de les patates…
Tu queda´t a casa ben tapada Llunadeciutat, i no llegeixis res que tingui a veure amb l´examen ;-)! Per cert, que per aquí la neu ja gairebé està tota fosa, queda un remanent per recordar el dissabte, i la primera setmana de l´any 🙂
Eiiiiiii Marc!!!!! Ualaaaaaaaaaaaaaa, homeeee!!!! Que amb tot, si ho remates amb dues natilles, no m´estranya que tinguis problemes de digestió, no has pensat en canviar una natilla per un polementa :P??
A mi tot això del tè, poleo menta, Maria Lluisa, til·la, tizania, etc. no m’agrada gens. A Irlanda mai no vaig beure tè. El 1992 van venir uns americans a casa (els Frustaci) i van portar una caixa plena de saquets de tè. Jo un dia vaig dir, ara cada dia em beuré un tè a les 5. El vaig probar i vaig decidir de continuar amb la llet amb Cola-Cao.
El secret està en les pastes de tè Marc, tu no has vist que els anglesos sempre en tenen un parell al costat de la tassa ;-)??? Has anat a parlar amb la boja de les tisanes… jijiji!
Menjars de diumenge, que et deixen cao per tornar el dilluns a treballar… buff… es salven per això de la xarrada amb la familia, que sino…
Jo també m’apuntaria a les 2 natilles de postres, és una pena que mai n’hi hagin a casa :(. Sobre el te, les infusions, confirmo que la Nica esta boja pel tema, a mi m’agraden, però no fins el punt de la sobredosi que porta ella 😛
Ieeeepz!! Marc, jo sóc més d Nesquik, que es desfà millor 😛 pro ni cafè 100% ni tè 100%…el cafetó a la facultat per treure’m la son els divendres al matí em va de conya. No m’agrada el classic tè, però els que són de barreges i coses així m’encanten…un cop vaig provar el de vainilla (paquistaní) i em va encantar…sigui el que sigui, dues cullerades se sucre, please.
Nica, què fàcil és no estudiar els diumenges hehehe
jo els dinars de cap de setmana els tinc al lloc on treballo (mejar pre-cuinat), fa molt temps k no menjo caps de setmana amb la família!
Jo de dinars de familia ja en tinc prou amb els de Nadal , aniversaris i varis durant tot l´any , a caseta s´esta molt be espaxurrat al sofa jejeje
Tens tota la setmana per digerir-los Ignasi… per cert, no duc una sobredosi, bé… en prenc unes 2 o 3 al dia… però són molt sanes, eeeeeeeeeeeehhhhhhhhhhhhhh???????? (o això diuen, jo vaig pel món més relaxadaaaaaaaaa, jejeje).
A mi també m´ encanten les barreges, llunadeciutat, ara per casa tinc un rooibos amb vainilla que m´encanta, i amb l´olor tan suggestiva que té, entra millor… jo me´l prenc sense sucre, però això va a gustos ;-). Com va la preparació de l´examen?
Ostres Adagio! Quina mala sort :S!! Em solidaritzo amb tu i algun cap de setmana d´aquests menjaré amb carmanyola a la taula familiar, pensant en tota la gent que no pot fer-ho (o bé menjaré doble).
Hola Mikel!! si, de fet la part d´espatxurrar-se és imprescindible, per això trobo a faltar molts cops els diumenges entre setmana, hi hagi dinar familiar o no (Com m´escolti ma mare, em deixarà sense dinar familiar el diumenge que ve, jejejeje).
Estic que no se’m pot ni tossir jajjajajaja (riure histèric) 😉
Me’n vaig a fer-me algo per sopar i a dormir ja, que demà tinc que star lo més fresca possible, aquesta nit, ni cafès ni tès…valeriana!!
A mi depèn del dia, les ganes i amb qui m’agraden o m’acaben cansant 😛
normalment els de família aixi amb cosins i tiets i tot estàn bé. Els que em cansen una mica són els dinars de celebració d’alguna cosa… els casaments o coses d’quest tipus es solen allargar molt i al principi pot estar bé però m’acaben cansant i tinc ganes de fer altres coses.
Per cert Nica molt bona pinta les madalenes de l’altre dia xD
Què tal Llunadeciutat!! Al final vas pendre alguna valeriana?? Espero que hagis pogut dormir bé!
Hola Garf4!!! Encara en queda alguna, si en vols ;-)!
Pseeee jejejeje…alguna valeriana ha caigut, al final vaig anar a dormir més tard del previst…
Aixxnnn 🙂 Merci pels ànims!!