Us enrecordeu de la mítica Bailar Pegados del Sergio Dalma??? Els que sou dels 80, com jo, segur que guardeu memòria del clàssic marí dels ViceVersa (Tu piel morena sobre la arenaaaaaaaaaaa, bailas igual que una sirenaaaaaa…… amb ball inclós i poesia en moviment), algun que altre toc electrònic dels OBK, la melancolia dels Duncan Dhu, la vena macarra de Los Rebeldes o el xicot zombie de l´Alaska i Dinarama, i és que ho heu endevinat!! Ahir vaig fer neteja d´armaris i vaig trobar la meva vella capsa de cintes mig oblidades (aaaaiiii, sembla que va ser ahir quan les escoltava, un minut de silenci per l´extinció de les cintes de crom i ferro que ens van acompanyar en tants bons moments d´antigues excursions automobilístiques amb la família i situacions afins), i se´m va començar a caure la llàgrima quan vaig veure velles glòries que en el seu moment havien estat les meves cançons preferides… fins i tot vaig trobar uns grans èxits de l´Onda Vaselina (bastant crescudets ara per ara, on s´hauran deixat les faldilles que voleiaven i els tupès?)! I això parlant de les cançons en castellà, perquè parlant del rock català ja m´hi podria estar hores, despedaçant cossos amb els Lax´n Busto, viatjant a l´empordà amb els Sopa de Cabra (l´altre dia el vaig escoltar sopant al Via Fora manresà, quins records… sigh…) i esborronant-nos amb els Pets… la veritat és que no sabria triar quina és la cançó que em va marcar més en aquella època, i vosaltres?
[@more@]
Un grup que m va marcar per el seu estil, va ser Eiffel 65, alehores no existia grups de música dance… m fa fascinar durant molt de tempsfins ara pq era nou per a mi.
Jo amb la música he viscut una curiosa evolució xD quan era petit no tenia criteri, escoltava allò que sonava i em semblava bé.
El meu primer caset que em vaig comprar va ser lo+duro 4 xDDD mira que sona maquinero xungo però eren musiques dance del seu moment, tinc grans records escoltant aquelles cançons.
Poc a poc vaig anar notant que jo més que un estil de música definit m’agrada que la música soni d’una manera, i és que tingui melodia, sigui de l’estil que sigui però que tingui melodia.
Gràcies a un amic meu vaig anar descobrint el rock, el metal, el californià (Blink182 i coses del pal).
Avui en dia penso que m’agraden pràcticament tots els estils, com ja he dit, que tinguin melodies i que no siguin extrems, això si l’estil que em sento més meu és el metal melodic i concretament amb el grup Sonata Arctica, la gent que no hi està ficada no el coneix, ho sé. Però tothom a qui li he ensenyat s’ha sorprès xD
I si ens fixem bé Garf4, són les cançons amb melodia i que no són tan repetitives les que duren i les que ens fan recordar moments, a mi també m´agraden molts estils diferents de música, sempre i quan les cançons «m´expliquin» alguna cosa :-). Per cert!! Al meu lab ens encanta Sonata Arctica :D!!!!!!!
… Bon dia NIca !! xD sisi els bluee, ara l’estic escoltant.
Com el garf he patit tb una evolució musical, però en genereal tinc un gran repertori músical que m’agrada.
Ostres Nica això si que m’ha sorprès! ^^ normalment la ent no ho coneix xD m’encanta m’encanta… 😀
Au.. ma sortit un somriure tonto i m’ha fet mal el queixal xDDD aix d’anar amb compte…
muak
Molta música, i massa radio… molts dels temes que comenteu venen d’escoltar la radio, titella de les grans productores. Odio la radio, per si no ho sembla. Sempre acaben posant el mateix, i només fa que avorrir tot el dia amb els mateixos singles, fent-te canviar l’estat d’ànim d’una lenta per una animada, d’una animada per una lenta. Cada moment te la seva música, i aquesta per mi no és la que posa la radio, prefereixo triar en cada moment la música que vull que m’acompanyi. Perquè encara que sigui repetitiva o no ho sigui, moltes cançons expressen més coses amb un parell d’instruments, que amb 4 versos pastelosos, i si no, que li comentin a gent com l’Emilie Simon o la Tujiko Noriko.
Fa gracia tornar a trobar el que escoltaves quan eres més jove, però en molts casos, un cop has escoltat 2 minuts de la cançó la pares, perquè en el seu dia ja la vas escoltar masses cops.
Tot plegat és la meva opinió, que ningú es senti ofés ;).
Merci Adagio 😉 es genial shamandalie 😀
Aquest és un tema del que sempre parlem i a mi sempre em provoca certa nostàlgia…recordar vells temps és una cosa que ens fa somriure i a la vegada posar-nos tristos, no trobeu?
Jo crec que tots hem passat per aquesta etapa en què ens agradava una mica de tot, sense definir, però amb el temps , ens anem empapant de coses i absorbint les coses del nostre voltant fins que triem allò que realment ens agrada i amb el que ens trobem més identificats.No vull dir que no et pugui agradar «una mica de tot» però, com a mínim jo, tiinc tendències molt marcades!!!
Una abraçada!
Ah, Garf4, no ets raro ni molt menys, a mi també m’agrada molt Sonata Arctica!!!Sobretot quan estic deprimida…jejej!
Per cert, les labmaniakes som eso, labmaniakes!!!Si mires el nostre bloc veuràs qui som…bueno, veure veure no pq encara no hem posat les fotos però pdoràs veure com n’estem de boges,jeej!
No nego que estigui bé que t’agradi una mica de tot, o gairebé tot, de fet, a mi em passa. Però el que si que nego, es el poti poti de les radios amb tant single odiós.
Ei nens i nenes bloggers!! Si el senyor Joaquín Lucky pogués aixecar el cap, estaria més que orgullós de nosaltres :P!
Hola Garf4, gràcies per la cançó, ara se´ns cau la llàgrima a nosaltres ;-)!!!!
Per cert Adagio, però al gimnàs si que escoltes més música amb ritme o no :O?
Aiii Ignasi, m´has fet recordar l´Emilie Simon, que la pobra la tinc una mica oblidada, aquesta nit l´escoltaré… Dessssssssseeeeeeeeeeeeeert!!!!!!!!
Si Joaquin Lucky aixequés el cap, tornaria a dir que les Spice Girls son la repera… sobren els comentaris 😛
Ahir, en un atac de consumisme que vaig tenir a la Fnac, em vaig comprar un parell d’àlbums de música originals: Archivando mis recuerdos i Canciones de Temporada. Els dos son de Niza, un grup que toca un pop elegant i lleuger. M’encanten!!!
Em solidaritzo amb els teus atacs de consumisme Ignasi, encara que ara per ara haig d´anar estalviant pel viatge als Estats Units… tot i això, algun llibre cau pel camí :P… a veure si em passes els Niza!
Ufff hi ha tantes cançons…però sobretot cançons com «Take on me» dels A-ha, «Terra Titanic» del Peter Schilling i «Girls just wanna have fun» de la Cindy Lauper són genials…del rock català n’hi va haver una a la que li tinc molt de carinyo la de «És inútil continuar» de Sau (tot i que jo sempre he sigut més dels Pets jejeje)…aixxxns (llagrimeta) quins records…:P
Què xulo era el vídeo del Take On me, a mi m´encantava, Lluna de ciutat! De fet, quan la posen, la cançó, per alguna banda, continuo tararejant-la ;-). Un clàssic…
un espejo de cristal y maquillate maquillate!!!
Jo el primer casset que em vaig comprar (si no tenim en compte les cintes gravades amb els pinitos del rock català) va ser de l’Eddie Grant, aquell que cantava allò de «Gimme» hope, johanna «gimme» hope…
Per cert, molt bo això de les cintes de ferro (Fe) i crom (Chrome)… jo sempre anava cap a les de ferro que eren més barates!
Zinc, estalviador
A vegades la posen per Rac105, Zincpiritione, i a mi m´anima moooolt!!!!! Per cert, jo era de les que es feia embolics amb tanta cinta, que si FeII o FeIII, que si crom IV, buff, a mi em sonaven totes iguals…
Ostres DeneA :O!! Jo l´any passat els vaig anar a veure, als Mägo, al poliesportiu de Badalona, i va ser una passada, amb el vaixell pirata que es van muntar per presentar el Gaia, vaig riure tant que ho repetiria sense pensar-hi!!
Jo que sóc una miqueeeta d’una altra època aquestes cançons no les coneixeria si no fos pels meus germans. Ara no em ve al cap cap canço que em vagi marcar aquella època, però sí que em porta bons records un disc de vinil de la Michelle: Una noia que cantava cançons per nens petits :$ Ai… aquella època que em podia passar hores jugant a nines…