Aquest meme de les manies s´està convertint en una mania ell mateix, me l´acaba de passar el Pia Almoina (t´ho faré pagar car!!!jejejejeje). Conyes a part, ara estic rascant-me el cap interna i externament per veure si trobo les meves manies… la veritat és que posats a pensar, no en trobo gaires, però aquí van les que he pogut trobar…
1. No suporto que, quan estic llegint a qualsevol medi de transport públic, sobretot un diari, la gent intenti llegir-lo per damunt de la meva espatlla, potser és que no vull que envaeixin la meva pau interior i cercle d´intimitat un persona que no conec de res i que no tornaré a veure! (a menys de què sigui com a la cançó del James Blunt…)
2. Quan estic fent cua al super, no aguanto la gent que està fent cua amb tu, que només porten una cosa, com tu, i tot i això tenen la barra de demanar-te…. Perdonaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!! Em pots deixar passar macaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, que només porto una cosa?? Doncs no! S´aguanta com jo, senyor/a (digueu-me insolidària).
3. Tot i que aguanto un punt de desordre en la meva vida (sobretot al calaix dels mitjons, entre d´altres) sóc bastant ordenada (crec que no fins al punt de ser neuròtica) i si trobo alguna cosa "perduda" la torno al seu lloc i la poso bé (em sembla que això és culpa dels meus pares, més que res).
4. Quan arribo a casa després d´un dur dia de treball, el que faig és canviar-me inmediatament de roba i posar-me còmoda, i preparar-me una bona infusió que m´escalfi les mans i el cor (en l´intermig, no m´agrada que m´atabalin dient-me coses, és a dir, entro, saludo, em canvio i després ja em poden dir el que vulguin, sigui qui sigui el que em trobi pel camí de la porta a la meva habitació). I de pas, ja preparo la roba per l´endemà, o bé me la penso (és que ja sabeu que llevar-se d´hora té aquestes coses ;D). De fet, quan em concentro en una cosa, vull concentrar-me en ella i ja està!
5. Des de fa anys començo el dia bevent un got d´aigua i menjant una peça de fruita, no sé si és una mania o no, però si no ho faig, trobo que em falta alguna cosa i el dia no comença de la mateixa manera (bé, entre poc i massa, eeeehhh?). I acabo el dia amb un poleo-menta o una camomil.la.
I se m´ocorren 3 més d´extres…
6. Quan sóc al tren (ja veieu que passo moooolt temps als transports públics), si algú obre la porta del compartiment, em fa ràbia que no la tornin a tancar, sobretot quan fa fred, i haig de ser jo qui m´aixequi per tancar-la.
7. Llegeixo les etiquetes de tots els envasos que em cauen a les mans : ampolles d´aigua (on sempre hi ha el benvolgut Oliver Rodés, eeehhh Bard?), xampú, paquets de macarrons, etç
8. Quan em menjo un tros de xocolata, m´agrada menjar-me´l en petits bocins, i els deixo que se´m desfacin a la boca, de mica en mica.
Ja veieu que estic carregada de manies…I jo no passo aquest meme a ningú (estaré temptant la sort com a Ringu, i d´aquí una setmana m´arribarà un virus informàtic i el meu blog es morirà o alguna cosa similar????????), i que l´agafi qui vulgui :-)!
[@more@]
Comparteixo el primer punt però una mica diferent: No suporto que quan estic a la feina, el noi nou de pràctiques es quedi palplantat mirant el què faig a la pantalla de l’ordinador. Amb una mirada assessina el faig fora: «grrr! ¬¬» Que es posi a treballar, que prou feina té conye!
A mi no em passa gaire que em mirin el que estic llegint/mirant, però em fa ràbia que entrin a la meva habitació i mirin què faig, normalment minimitzo xD
I lo del super.. em considero delinqüent del que et fa ràbia, però només en ocasions molt bèsties, on hi ha 3 persones amb un carro amb 100 productes i jo només vull comprar un refresc, tot i així molts cops si no tinc pressa m’espero, i al final la gent m’acaba dient, ai passa noi que només duus això. Si puc evitar-ho ho evito perquè em sap greu -_-
A vegades passa el contrari. Ets tu qui decideixes deixar passar voluntàriament a la persona que només porta un producte, però llavors resulta que hi ha un error amb el preu i s’estan mitja hora per solucionar-ho, o es tracta d’una iaia que s’entossudeix a pagar-ho poc a poc amb el màxim de xatarra possible:
iaia: Això és una moneda de cinc o de dos?
caixera: dos
iaia: Això són dos cèntims o un?
caixera: Això és un euro senyora
iaia: Ai, però quant m’has dit que valia?
caixera: Deu amb vint
iaia: Això són vint cèntims o vint?
menxu: PAGUI AMB UN BITLLET SENYORA!! PAGUI AMB UN BITLLET!!
Ostres Nica, a mi també em fa molta ràbia que algú intenti llegir el que jo estic llegint per sobre la meva espatlla, no ho suporto i fins i tot esbufego per veure si se n’adonen i deicen de xaradejar!I és que quan invaeixen el meu espai personal em poso d’una mala llet….jejej!
Comparteixo amb el punt 3!! tot ha de estar al seu lloc o m poso nerviós! tot ha d’estar on estava, encara que avegades no és així xDD
Per haver-les de pensar n’has trobat un bon grapat. Això si, les suculentes te les has callat 😛
gràcies!!
és reconfortant trobar algú altre que també s’aixequi per tancar la porta del vagó del tren!! ara, jo hi afegeixo una mirada de mala llet al que acaba d’entrar sense pensar en la probabilitat de refredats, o fins i tot alguna frase de oi que no costava tant tancar la porta? ostima..
Bon dia a tots i totes :-)!!!!!!!!!!!! Ei Menxu, segur que el becari mira la pantalla :P?? I l´escena de la iaia sempre em passa, i llavors és quan penses… Per què el Murphy sempre ha de tenir raó, eeeeh? eeeehh?
Ostres Garf4 !!! Així que vas ser tu el que l´altre dia te´m vas colar a la cua del Dia amb mig kg de tomàquets :P?
Amanda!!! Jo també provaré d´esbufegar, però veient com està la gent últimament, potser fins i tot es pensen que et vols apropar a ells enlloc d´allunyar-te´n 😉
Què bé Adagio!! A vegades penso que sóc massa ordenada i tot… Que no em deixin sola amb un plomall per casa, que ho ordeno i netejo tot, jijijijiiiiiii….!
Uiuiuiuiiiiiii Ignasi, què pensaran els bloggers de mi :'(! Però el meu cap va pensant, potser algun dia faig un post de continuació…
Ainaaaaaaa!!!!!!!!! Ja som dues lluitant contra aquesta plaga de noTancadorsDePortes, i el més fort és que a sobre la gent que ha deixat la porta oberta i no vol tancar-la es queda davant d´ella ben tapada, i amb cara de passar fred, però quin morro!
Quin comentari més estressant Nica responent a tothom xDDD aqui tenint a tothom en compte si senyor ;P
No no deuria ser jo jeje, només ho faig a la cua del mercadona quan surto del gimnàs i agafo un refresc xDDDD
I tant que si Garf4, que ja que vosaltres, pobres, us heu llegit tot el rotllo i heu arribat fins al final, us mereixeu això i més… a més a més, què seria del meu blog sense vosaltres :-)?
Ei!! Jo tb començo sempre el dia amb un got d’aigua 🙂 Lo de la fruita no, pq normalment sempre menjo galetes o torrades amb margarina i mermelada…Però lo del got d’aigua ho tinc com una costum 🙂
Això està ple de maniàtics i tiquismiquis. Us podrieu ajuntar tots en una sala petita sabent quines són les manies dels altres i fer-los emprenyar i allò acabaria a bofetades.
Hola Llunadeciutat! Molt interessant el teu post sobre les dones ;-)! jo esmorzo fruita amb pà torrat amb oli, m´encanta. Què hidratades que estem, eeeehhhh?
Segur que tu també en tens alguna, jo creia que no Marc, i rascant rascant han anat sortint… ara podríem fer un meme de coses que ens agraden, per què no? Però també és veritat que estem exposant els nostres punts dèbils… quina por :O!
Com ens cuidem jejeje
Meme del Marc : Tots tancats a una sala menjant natilles Hacendado o Danone i tu sense cap natilla! Horror!! No queden natilles al planetaaaa!!!! 😉
Llunadeciutat, no li donis idees!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Que sense natilles, al Marc és capaç d´eriçar-se-li el cabell com el Songoku i començar a levitar :P!
Millor seria no provar-ho perquè començaria a repartir indiscriminadament. Quan demano a la família que volen de postres i em pregunten que hi ha els hi ho dic menys les Natilles. Llavors el meu pare per tocar els collons i sabent que hi ha natilles se’n demana unes. I el festival arriba quan la meva germana també en vol. Sort que a la meva mare no li agraden…