Com l´Ignasi ja va avançar en el seu dia, el divendres passat vam fer una petita sessió de cinema asiàtic a casa meva, triant dues pel.lícules: Sympathy for Mr. Vengeance (Boksuneun naui geot, Chan-Wook Park, 2002) i Deseando Amar (Fa yeung nin wa, Kar Wai Wong, 2000). Tot i que no teníem menjar japonés a la vora (i això que sé fer sushi, no tant bó com el que es ven, però bé… per algun lloc es comença!), ho vam acompanyar amb un arròs tres delícies i uns tallarins de Pequin (l´arròs ja sabeu com és, els tallarins… ni se us ocorri demanar-los! Estaven bons, duien una mica de tot, però enlloc de ser tallarins com ens creiem, eren com refregits, semblaven patates fregides! Conseqüentment, em van sentar fatal…) amb bastonets, davant de la televisió.
Doncs bé, tot i que em vaig adormir durant un tros de Sympathy for Mr. Vengeance (i a sobre, un dels trossos més interessants, sempre em passa igual! Penseu que era divendres i havia tingut una setmana mooooooolt dura), la pel.lícula en sí em va encantar, tot i que és una de les més estranyes que he vist últimament, amb un argument més enrevessat que les pel.lícules de l´Almodóvar! Al principi pot costar una mica seguir l´argument i les relacions amb els protagonistes, també té moments molt gores, però en principi, crec que val la pena veure-la (no us dic res més, perquè si no us xafaria algunes sorpreses).
De Deseando Amar vam veure´n la meitat, però l´estètica i la història, així com la banda sonora, recorden totalment a 2046 (és més, comparteixen protagonista masculí). M´encanten els vestit-quimono de la protagonista (tot i que el crepat… no sé jo…), on es troba roba amb aquest estampat??
Potser un dia d´aquest fem la segona part d´aquesta vetllada de cinema asiàtic… alguna idea?
[@more@]
Ostres doncs jo no n’he vist cap d’aquestes :$ això si m’agrada mol el menjar japo ^^
el cinema asiàtic… què vols que et digui…! :S
i del menjar… primer un bon entrecot amb un vinet del Priorat. I després… un pastís de xocolata!!! 😀
Doncs a mi el cinema asiàtic no em mata. No n’he vist massa mostres. Recordo la bicicleta de pekin, una bona pel·licula. Una mica lenta potser. Ara no me’n ve cap més al cap. De tota manera estic segur que n’he vist algunes més, però si no me’n recordo deu ser per alguna cosa. En canvi me’n recordo de més pel·licules europees. El cinema america, amb alguna excepcio, ultimament es un bodrio de «padreymuyseñormio».
Per, que s’enten per cinema asiatic, es només cosa geografica o d’estil? No ho tinc massa clar.
Nica, si, s’ha de repetir!! a veure si no t’adorms XD. Això si, aquest cop, no cal que estripis els pantalons 😛 Sobre els vestits, si, a mi també m’agraden.
Satelit, jo també he vist la bicicleta de pekin, i em va agradar força, t’introdueix molt en com deu ser la vida en aquesta ciutat. Sobre el que s’enten sobre cinema asiàtic, mig i mig, son pelis fetes allà que tenen un estil que no és el típic d’aquí o d’estats units. Allà també fan pel·lícules «normals» com les d’aquí, però aquestes, no solen traspassar les fronteres. Les distribuidores solament porten les destacades, i solen ser aquestes que tenen aquest estil particular.
Bon dia a tots!! Fins ara que no m´he pogut mirar el blog, quin dia que porto :S!! Eiiiiiii, doncs si que és xula la banda sonora, a veure si l´aconsegueixo… i com diu Olaaaaaaaaa, arriba el cinema oriental, serà un allau, com els restaurants xinesos :P??
Hola Garf4!! A mi també m´encanta el menjar japonés, llàstima que a Manresa només hi hagi un restaurant! Aquí a Barcelona vaig sempre que puc ;-)!
És que poques coses poden igualar o millorar un vinet del Priorat, Ramon, i més si vas a buscar-lo al celler te´l beus directament de la bóta… mmmm….
Jo crec que el que ens passa, Satelit, és que tenen una manera diferent de pensar i enfocar els problemes, potser per això al principi, als occidentals ens pot semblar estrany o particular, però també és veritat que hi ha pel.lícules boníssimes del génere, potser has de trobar l´adequada per tenir bon gust de boca, i continuar mirant-ne més…
El proper cop duré faldilles Ignasi, de les llargues!! (jijijijiiiiiiiii)
jo per culpa del sr. garf tb he menjat al japones, i bueno m vaig sentit com a casa! xDD
Jo m’adapto en qualsevol context, encara que els mcdonals… després necessites una dura sessió de gimnàs xDDDDD, per cert la peli no la he vista i bueno si estic cansat m’adormo! xDD
Hola Adagio! Jo el que vull provar, del Sakura de Manresa, és menjar asseguda al tatami, sempre que hi he anat ho he fet a la taula… per cert, que el gelat de tè verd està boníssim!!
jajajajajaajajajajaja tia ets la hostia!!!!saps el temps q fa que em ralla el meu xicot pq vegi aquesta peli? xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD jo naturalment em nego pq li agraden molt rares, però ara q dius això potser us faré cas. saps que hi ha una altre que es diu simpathy for lady vengance que es com una segona part? 😮 es q el cine japonès a vegades és tan extrany…xDD nosé ja em pensaré si la veig 😛
Hola DeneA!!! Si no sempre pots fer com jo, adormir-te (jejejejejejeje!!!!!!!!!!!!!!). I si que tenen tela els japoneses, només fa falta veure Humor Amarillo (que enlloc de xinesos són japonesos, em sembla…)… quedem per veure la Lady Vengeance quan hagis vist la primera part!!???