Acabo de llegir al diari que ahir una ONG va "alliberar" 300€ en monedes d´1€ pels carrers de Barcelona (amb una espècie d´adhesiu) per consciènciar sobre el valor dels diners… en conseqüència, ja veig que avui més d´un sortirà amb un nyanyo al cap tot caminant pels carrers sense perdre de vista les rajoles per si encara en queda alguna per agafar :P! Vosaltres us n´heu trobat alguna? Què farieu amb 1€? Quan era petita, amb aquest valor et podies comprar una bona pila de xiclets de bola, per exemple, però ara, no et dóna ni per un xupa-xup (com podeu observar, encara tinc el "mono" de gominoles variades que es va despertar en mi l´altre dia, jejejeje)..
.… and you get a pound, o un refrany similar existeix en anglès, equivalent al nostre De mica en mica s´omple la pica. Acostumada a controlar les despeses (i ara encara més, amb la hipoteca a sobre l´esquena, el preu de tot ho començo a calcular ja en funció del seu equivalent en pagaments de forma incoscient), últimament me n´adono de com arribo a gastar en cosetes petites: que si ara un cafè de màquina (vaaaaaaaaa, que només són 50 cèntims, penso, això és una diminuta però constant despesa diària… i això que els cafès de màquina són més barats que d´altres…), que si una pasta acompanyant (60 cèntims) que si ara una revista (buff, 3 euros, tampoc és per tant)… i de mica en mica, no te n´adones i a finals de setmana tens la cartera buida i et rasques el cap pensant… si és que en el fons tampoc he comprat res ni he gastat tant! Què fer amb aquesta inexorable pèrdua de monedes¿? Atraco la màquina de cafè (que consti que aquí a la facultat de Medicina ho van fer un cop, i ja es van endur 500€!) o bé faig règim? En el fons sé que no n´hi ha per tant, però aquest degoteig és continuu, clar que no em puc queixar, amb el bitllet de 10€ que em vaig trobar l´altre dia vaig recuperar dues setmanes de minúscules inversions. Però com a integrant del ja gran grup dels mileuristes, des d´aquí vull començar la revolució de la màquina de café (o similars, si no us agrada el cafè, podeu canviar-ho per sucs, etç, això va al gust del consumidor) i demanar subvencions al Govern pels cafès de màquina acompanyats de les pastes, sense els quals, molts dels nostres dies ja no serien el mateix!!
[@more@]
UUhhmmm… no estaria pas malament que anessin endavant propostes com aquesta teva de les subvencions pels cafès més pastes. Sens dubte jo tampoc no sóc persona si de bon matí no esmorzo com cal.
Però pensa que potser caldria posar-se d’acord sobre quina n’hauria d’estar subvencionada: els croissants, les ensaimades, les canyes…?. Jo vaig de cap pels primers; són genials. No només per la seva història, centenària (són de Viena, del segle XVII, per commemorar la victòria de l’Imperi Austrohúngar vers els turcs!), sinó perquè trobo també que fan de bon menjar: que si començo per una «pota», després l’altra i acabo pel «cos» (així ho faig jo), o ataco directament el cos fins que les potes quedin seccionades… Hi ha alguna manera més però vaja, no crec que calgui…
Ah!, i un altre motiu, subtil, que em deixava: estan bons, coi!.
Salutacions, i bon profit!
Directament voto per atracar la màquina del cafè 😀 i si la retiren podràs fer règim sense remordiments 😉
Oiiii siiii Tarannà… amb aquelles potetes cruixents… a més sempre cauen bé a l´estòmac, i no empatxen com la crema (a vegades)… tu quina és la part que prefereixes del croissant, el centre o les potes? Jo sóc la típica que sempre em menjo totes les potes i deixo el centre dels croissants petits que corren per casa (sóc dolenta, ho sé, jijiji!). Per cert, que tu i l´Aladern heu començat el dia amb la mateixa imatge!!
Hola Ramón! Vaig a fer cas de la teva suggerència i vaig a atracar-la!!!! (per cert, com li deia a Tarannà, heu començat els dos amb la mateixa imatge al blog! El meu blog ha servit perquè dues persones amb telepatia es coneguin, estic emocionada, jejejeje)
«oiiii siii»ejejee. Doncs ves per on, no coincidim pas perquè jo si començo per les potes és per dos motius: 1) estèticament ho prefereixo. 2) Començo per allò no tan bo i així vaig fent camí cap allò que més m’agrada, allà on s’hi concentra la txitxa: al cos cos.
Mira ja veus, cadascú amb les seves manies eh, però gaudint dels petits plaers com aquests, que són els primers del dia.
Ei, Nica, som més de dos el que avui hem començat el post amb la mateixa imatge 😉
Ostres Tarannà :O!! Per fi he trobat algú amb qui compartir el croissant i que no s´enfadi amb mi! (jejejejejejeje!!!!)
Hola Perejoan!!!!!!!!! Al final hauré de penjar la mateixa imatge si no vull sentir-me marginada dins del sector blogger :P! Una abraçada!
uff cada dia una bosseta de patates, algun xupaxup, cafe, frankfurt, entrepapernil, cine, sopar… bueno això es una ruina!!
On quedem per atracar alguna màquina?? jo m’hi apunto!
xDD
Vale Adagio, tu li tapes el forat de les monedes i jo l´ataco per darrere el més aviat que pugui abans de què soni l´alarma i comenci a escupir café en pols… 😉
Jo també soc un consumidor diari de tallats, fins al punt de entrar al bar i sense dir res m’apareix al davant xD més d’un any demanant el mateix cada dia jeje.. el fotut es veure com cada gener puja 5 cèntims… ara val 1€ ja.. 20€ mensuals.. weno si no fes res més mo podria permetre, el que clar llavors cau alguna cosa a la tarda, un sopar el disabte, el cine.. xD
Weno si s’ha de gastar però em de ser feliços penso que endavant! però amb seny
Ostres si Garf4!! Vas pujant 5 cèntims i et sembla poc (com amb la gasolina), però llavors va seguint la curba ascendent i sense adonar-te´n el tallat et costa més de les antigues 100 peles :S!
Ho dèia Raimon fa molts anys: «Societat de consum! Les botigues ben plenes, les butxaques ben buides. Les teves, les meves, les seves… però és hora de saber qui és que les té plenes…»
50 cèntims un cafè de màquina? A la meva feina només 35, ole ole 😛
(però moltes vegades poso la moneda de 50 o d’euro i amb la tonteria em descuido el canvi 🙁 )
No sabia que en Raimon ho havia cantat, però són sàvies paraules Andreu 😉
Quin morro Zinc!!!!! I en algunes val 70 cèntims i tot, com ens xupen la sang als pobres estudiants, no hi ha dret!