Una de les parts de l´obra poètica de´n Joan Salvat-Papasseit que més m´agraden són els seus originals cal.ligrames…. davant la impossibilitat de posar-ne algun per aquí (si algú sap com puc posar una línia torta o de cap per avall que m´ho digui!) he optat per començar un diumenge poètic amb un dels meus poemes preferits, anomenat Res no és mesquí:
Res no és mesquí
ni cap hora és isarda
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s´ullprèn
i té delit del bany:
que s´emmiralla el llit de tota cosa feta.
ni cap hora és isarda
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s´ullprèn
i té delit del bany:
que s´emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l´onada del mar sempre riu,
Primavera d´hivern –Primavera d´istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l ´heu demanada.
I si l´heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
–Avui demà i ahir
s´esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
–Avui demà i ahir
s´esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
Que disfruteu molt de l´últim dia de la setmana i que agafeu molta energia pels següents 7 dies que vénen a partir de demà!
[@more@]
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l ´heu demanada.
I si l´heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
(me’n serveixo un tros, amb el teu permís)
Nica jo ara tb he vingut de la fira medieval, quin vent!! m’encanta aquesta fira, i tot el que és medieval.. molt… :_D
Bon poema ^^ jo en tinc un llibre del miquel marti pol i en vaig llegint poemes de tan en tan 😛
Gràcies per aquesta poesia de Papasseit. És un dels meus poetes preferits i ara feia molt que no el llegia.
La que m’agrada més , però, és una de més curteta i senzilla , del poema de la rosa als llavis.
«Per què has vingut han florit els lilàs
i han dut llur joia
envejosa
a les roses …»
( era així ?¿? )
Nica, m’he emocionat de vritat!!!! Aquest també és un dels meus poemes de capçalera, i m’ha fet il·lusió rellegir-lo!!!!!
«I tot és primavera: i tota fulla verda eternament»… sabem que potser no és del tot veritat. Però és tan bonic (i necessari!) recordar, quan les coses van maldades que, malgrat tot, sovint la vida s’acosta a aquesta perfecció que en diuen «felicitat»!
«Deixa’t besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada»
Bona setmana!
Hola poetes i poetesses!!!
El tros que cites, Ramon, és un dels que més m´agraden a mi, perquè no tothom és conscient de què per renéixer has de passar pel tràmit previ de morir, i que això és un cicle constant, per passar a una nova etapa se n´han de deixar de velles…
Hola Garf4!!! Estàs recuperat dels mastegots o vas haver d´anar a la Fira amb crosses ;-)? Si, si, es va girar un vent ahir per la tarda barrejat amb gotetes de pluja que déu ni do, igualment no em vaig perdre la fira per res!
Hola Dizzy! A més, els lilàs fan una olor fantàstica ;-)! Ara m´ho miraré, el poema que has escrit, realment no fan falta moltes paraules per expressar el que es vol ;-)!
Hola Zinc!!! Quina casualitat :D!! Potser si comptem com a «eternitat» el moment de felicitat que estàs visquent, que de tan maco vols que sigui etern, per a mi la fulla ja és verda per sempre ;-). I com tu dius, sempre surt el sol després de la pluja, i si no ho oblidem, sempre ens ajudarà a tirar endavant en els moments dolents….