Bon dia colla! Per fi, per fi ja m´he obert un petit diari per escriure tot el que se´m passi pel cap… tremoleu! De moment, i esperant a què em vingui la inspiració, començo escribint sobre un tema que avui ha sortir a la xerrada del tren… bé, estàvem parlant sobre el típic tòpic d´amistat noi-noia. Un company explicava que volia quedar amb una amiga per xerrar i que ella li deia que d´acord però que estava començant amb un noi i que no volia res més que amistat, quan ell tampoc no volia res més que això… en resum, que la noia el va malinterpretar. Creieu que l´amistat noi-noia és possible, sense arribar a més?
(The Kiss, d´en Gustav Klimt)
Ser-ho ho es, però molt dificil, encara que si tots dosse suposa que ho tenenclar…,perque no, tot es possible en aquesta vida. La teoria que no és possible l’acostuma a treure lagent per justificar algún acte, a més…. si tots dos son bons amics i ella està començant amb un noi, evidentement ella no intentarà res… i ell si realment e´s el seu amics tampoc ho farà perque sap que ella te parella no?, be almenys aixo es el que jo penso.
És possible, jo en sóc un exemple. No tinc un millor amic, sinó una millor amiga. I de moment, cap problema.
Benviguda!!
Jo també tinc amics que són això, amics, i sense anar més enllà… és més, crec que l´intercanvi d´idees entre dos sexes és fantàstic 😉
Jo crec que és possible. Però sempre hi haurà algun moment en què a l’atracció (d’idees, de sentiments, de gustos…) s’hi sumi l’atracció sexual. Arribats en aquest moment s’ha de fer un pensament ja que poden succeir dues coses. La primera, que tot encara sigui més meravellos. La segona, que tal vegada aquella ferma amistat es trenqui.
Benvinguda! Vine a visitar-me quan vulguis
Amistat amb una noia, mm… imposible, clarament hi ha sexe!! és broma.
Hi ha de tot, alguns cops amb algunes noies és més fàcil fer amistat, hi han d’altres que mai, d’altres que et fan cas quan els hi rota… en resum, que és el mateix que amb gent del mateix sexe… clar que potser no, perquè el que a mi em diu la experiencia, és que l’amistat entre dos nois, dura moltissim més que la que hi ha entre 2 noies.
No m’agrada gens diferenciar entre sexes, pero si que és veritat que passa.
Sobre el que aporta una amistat femenina, doncs… no cal que ho expliqui 😉
Hmm…el meu proper llibre parla justament d’això: amistat noi-noia. Poso aqui una part del pròleg que vaig escriure, que intenta ser el meu punt de vista:
«Decían los antiguos romanos en uno de sus proverbios, Nec quisquam melior medicus quam fidam amicus, que significa que no hay un médico mejor que un fiel amigo. Para mi siempre ha valido la máxima complementaria, Nec quisquam melior medicus quam fidea amica. Mis amigas han sido y son más numerosas que mis amigos. Es a ellas a quienes he concurrido en momentos de más necesidad o más felicidad, las dos caras de la misma moneda de la vida. Hay algo en el espíritu femenino que instintivamente comprende a la otra persona. Las mujeres, en general, son empáticas sin tener que pensárselo. A los hombres nos cuesta más, pero no es imposible. Sería tal vez más fácil si nosotros nos bajásemos nuestras defensas y sintiésemos con el corazón.»
Estic esperant el teu nou llibre en candeletes, MinstrelBoy 😀