Empatxada i amb pitet

Si! Ja ha arribat març, i amb ell, no només la primavera (que ja toca, necessito sol desesperadament, estic més blanca que la meva bata!), si no també les mítiques trobades per afartar-se de calçots sucats amb romesco!!! Ahir vaig assistir a la calçotada anual a casa dels meus tiets, i escric aquest post encara empatxada (això no ho arregla ni deu litres de poleo menta) i amb repetició d´all per totes bandes (si se m´acosta un estol de vampirs, crec que els podria repel.lir sense necessitat d´obrir la boca). Al que anem: vosaltres sou de calçots? No us sembla ben complicat el fet de treure´n la part comestible i menjar-la? Els suqueu a la salsa o no? I per cert, Jo em quedo garratibada en veure els mítics concursos de menja-calçots que surten després a la TV, després d´això, crec que no podria veure res més verd i blanc en 5 anys com a mínim…

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Empatxada i amb pitet

  1. Ramon diu:

    De calçots i ben sucats!! 😛 i no em diguis que costen de treure, poca-traça, perquè és ben fàcil 😀 Ara, que si després no em dónes uns bons talls de carn a la brasa amb allioli, a mi deixem estar de calçotades. 😀
    (he anat a caminar, i tinc el nas més vermell que un tomàquet!)

  2. hyDe diu:

    Oh no fotis, ja s’en poden menjar!? Quines ganes, fa molt de temps que no en menjo. S’em fa la boca aigua :$

  3. Tarannà diu:

    Tot just acabo de sopar però ja m’agafa una mena de «pseudogana» en imaginar-me els calçots amb llurs respectives salsetes esperant ésser atacats d’una bona queixalada. Això sí, prèviament cal pelar-los i no hi veig pas gaire complicació. Sempre que n’he menjat, l’escorça m’ha sortit gairebé sola.
    Bons però omlen poc. Així que després seria el torn d’una bona graellada, una d’aquelles ben completes on no hi falta de res. Mmmmm, quin plaer! Me’n vaig a visitar la nevera…

  4. Nica diu:

    Hola Ramón!!! No em van costar tant de treure (bé, no negaré que algun es va resistir), i estaven més bons… i com ho saps!!! Tot anava acompanyat d´unes bones botifarres i xai a la brasa, amb all-i-oli, que vaja, ja estic esperant al calçotada de l´any que ve!

    I tant que si hyDe! A més, jo tampoc ho sabia, però es veu que el Març és el mes idoni per fer-ho, cada cap de setmana hi ha alguna calçotada o altra!

    Què Tarannà, vas trobar calçots a la nevera ;-)???

  5. Buaaaaaaa, tia, semblarà mentida però jo no he menjat un calçot en me vida!!!Ni he anat a cap calçotada…sóc rara,oi?jejeej!

Els comentaris estan tancats.