Continuant amb els llibres que m´he llegit últimament, l´altre dia vaig agafar Pompeia (Robert Harris, Edicions 62) de la biblioteca, i us el recomano força, sobretot si us agrada la novel.la històrica i el periode de l´imperi romà com a emplaçament. A més, és molt curt i amè de llegir (no es fa pesat en detalls històrics i descripcions eternes, que a vegades poden arribar a ser, fins i tot, farragoses) , perquè manté una estructura narrativa de thriller, i no pots parar fins que te l´has ben acabat!! L´acció transcorre en els últims dos dies abans de la famosa gran erupció del Vesuvi, i se centra en la pèrdua d´irrigació a través de l´Aqua Augusta, el gran aqüeducte que irrigava la zona, i que fa dur de corcoll a l´enginyer encarregat del tram, l´Atili, que s´embolica, sense voler, en una trama de corrupció dins de la societat pompeiana. Jo no he estat mai a Pompeia, però ha de ser impressionant veure-la… qui sap si l´any que ve vaig a fer-hi una visita 😉
[@more@]
doncs jo tinc sobre la messita (tauleta de nit) «Yo, Cláudio», de Robert Graves. Va ser l’únic que vaig comprar d’aquella col·lecció que feia el Pais. Estic a meitat de lectura, però és una hitòria apassionat: altment recomant per a qui agrada Salsa Rosa, trames d’amor, misteri, traició, assassinat, menyspreus entre families, etc.
Aixó sí, us ha d’agradar la història… un petit inconvenient, he he he
Podem afegir a la llista de novel·les històriques ‘Memòries d’Adrià’, de Marguerite Yourcenar. I al final sabrem més coses dels romans que l’Astèrix, l’Obèlix i el Panoràmix junts.
Bon dia a tothom! A mi m´encanten les novel.les històriques, i no sé perquè, quan fa bon temps, encara em ve més de gust llegir sobre l´imperi romà o l´antic egipte, per exemple ;-).
Doncs Conopium! Molta gent m´ha recomanat «Yo, Cláudio», així que no passa d´aquest estiu que me la llegeixo! Si és que, en el fons, ens creiem que hem canviat molt durant la història, però les passions humanes continuen essent les mateixes…
I m´he llegit un cop «Memòries d´Adrià» Ronals, que és densa però molt interessant 😉
a mi tb m’encantaria veure la ciutat de pompeia, segur que et venen estranyes sensacions.
A veure si m’animo i compro aquest llibre xD. M’agraden llibres sobre la historia…
Ei Adagio!! No fa falta que el compris, el pots agafar de la biblio, que l´acabo de deixar jo ;-)!!
quina en el Casino??? xDD
Si, a la del Casino ;-)!!
ara m’has fet pensar amb una amiga de la universitat que portava una foto dels morts de Pompeia forrada a la carpeta perquè es pensava que eren escultures d’una obra contemporània, jajaja, quin xou de tia.
jo he estat a pompeia.. deu fer uns 14 anys… jo era petita, pero recordo perfectament les estatues de la gent que va morir… impactant! pero al mateix temps curioses, sobretot de la manera que les van fer :
La gent de pompeia va ser enrunada per la lava, quan aquesta es va solidificar, es van quedar els cossos atrapats. Llavors, els cossos es van desintegrar com qui diu, i per fer les estatues, van replenar els forats de guix/ciment/elmaterialquesigui (ara no se ben be quin es) i van repicar la lava exterior.. tatataxaan.. una estatua d’una persona que estava treballant mentre va eruptar el volcà 🙂
Casi totes les estatues son d’homes i dones treballadors, ja que els rics van poder marxar a temps amb els seus vaixells.
Això de la teva companya té tela Mery Cherry, hi ha gustos per tot :P…
A més Violant, l´erupció devia de durar força hores, abans no es desencadenés el torrent de lava, ha de ser un espectacle entre horrorós i fascinant a l´hora :O!
Què trist Sueps1, encara que hagin passat els anys, davant de catàstrofes com aquestes, sempre passa la mateixa història… enlloc d´aflorar la solidaritat, prolifera l´egoïsme.