Com trobo a faltar passar-me per la cuina de casa i apendre noves receptes de pastissos (si la meva mare es passa per aquí, això va per tu: d´aquest cap de setmana no passa ^o^!!)! A més, ara amb el bon temps em venen més ganes d´apendre a cuinar i sortir a provar coses noves. Entre d´elles, us recomano un parell que he trobat aquests dies:
1. Restaurant Gusto: si treballeu per l´Eixample, val la pena acostar-se un dia a aquest restaurant italià que acaben de reformar i que se situa al carrer Rosselló, entre l´Hospital Clínic i l´Escola Industrial. El menú val uns 9´5€ i us recomano l´amanida Caprese (les rodanxes de mozzarella són espectaculars!), el carpaccio de rap i qualsevol de les pizzes que tenen, a més d´acabar el dinar amb un autèntic expresso italià, dels millors que he provat últimament, sota la mirada en blanc i negre d´un seductor retrat de la Sophia Loren als anys 60-70…
2. El rebost de l´Illa: durant tot aquest mes, matins i tardes, els establiments de restauració de l´Illa fan uns tallers al centre comercial per a tots els gustos: tastet de vins, cuina tradicional, com fer uns udons ben fets (que vaig veure abans d´ahir, em va fer entrar salivera i tot), i aquesta tarda ensenyen els diferents tipus de tès i com preparar-los per part del Tea Shop (*). En aquest tipus d´actes sempre s´aprenen coses noves 😉
(*)Nota a peu de post: parlant de tès, el dimarts en vaig comprar un al Tea Shop que us recomano: és el que ells anomenen White Spring Te, que duu tè blanc xinés (Pai Muh Tan) amb rooibos verd i pètals de rosa. A més de ser bastant suau i sà, tè una olor que enamora!!
[@more@]
El té a mi m’agrada ben fort però m’apunto la recomanació 😉
(A l’illa hi ha una màquina recreativa de la meva empresa en forma de cor! Jo no la hi he trobat mai, potser és una llegenda, però em pregunto si algú l’ha trobat…)
Bon dia Menxu ^o^!! Ostres tu, m´apunto això de la teva màquina perquè hi passo molt sovint per l´Illa i la buscaré!!!!!!!!!!!!!!!! I si la trobo faig una foto i la penjo, paraula de Nica!
Ei ei ei!!!Nika, no siguis mentidera!!!El Gusto està molt bé però no has explicat lo del P—-T del cambrer!;P
caram, la Labmaniakes m’ha deixat intrigada. Nica, explica’ns-ho!
Eiiiiiiii neneeeeeeeeees!!! Que el dia que vau anar-hi i ho vau observar jo no hi era :P!!!!! (per mala o bona sort, jijijiji)
Hola Mery Cherry! Es refereixen a un atribut masculí que sobresortia de dit cambrer, però el dia que jo hi vaig anar, crec que el cambrer no hi era… (sniff… :´()
Bon dia honorable Nica,
Tot el que sigui Italià m’agrada, i segurament aque aniré a aquest restaurant, gràcies per la recomanació xD.
Doncs jo vull saber que és P—-T del cambrer! i fotus!
Ai ai ai!!Quina intriga que he creat tu!!!jejeje!
Molt ben fet Adagio! Quan hi vagis ens ho dius i t´acompanyem :P! I de pas li farem fotos al PA—T del cambrer (això sembla el penjat, ja tens una pista més…)
B-) jejejejeje nenes!
Osti una pista més! amb les poques neurones q tinc en funcionament… veig xungu la solució.
et recomano «la scarpetta» al carrer muntaner amb valència…
increible, molt bo e intimista
hosti tu, quina propaganda més infalible del local, jajajjaja
Crec que continua com PA–ET Adagio 😛
No el sabia Denke, gràcies per dir-m´ho :O!!
Si és que el tio segur que en fa de relacions públiques Mery Cherry 😉