…una ciutat per conèixer, així s´anomena el llibre que li vaig regalar al meu pare per St. Jordi, escrit pel Francesc Comas i editat per Parcir i Zenobita edicions. Es tracta d´una breu repassada a la història de la ciutat, en principi encaminada a estudiants de secundària, però per això precisament, molt recomanada per tot tipus de públics, perquè explica els fets cabdals de la nostra petita història de forma molt didàctica i amena. Jo me l´estic llegint d´una tirada, com si fos una novel.la, i la veritat és que l´estic trobant molt interessant, després de viure prop de 26 anys al mateix lloc, és sorprenent tot el que estic descobrint, el que és segur és que des d´ara, quan entri a Manresa, no miraré el PuigCardener de la mateixa manera! I és que, com diuen acertadament al pròleg del llibre, la Història amb majúscules comença amb la petita història que tenim a casa nostra ;-).
[@more@]
estic per pensar en fer un llibre sobre la meva vida a Manresa, segur que si pases per IES Lacetania ho miraràs d’una altre forma xDD
Jo el compro Adagio!!! A més a més, pots començar a fer la campanya de màrketing pel blog :P!
Que li passa a Puigcardener? Ens deixes amb l’intriga…
Doncs quan jo arribo a Manresa, lo primer que noto és el dolç flaire que ve de la depuradora, a més, ara a l’estiu encara serà més intens.
Hola Bard!! Doncs el PuigCardener va ser el primer lloc de la ciutat que es va poblar, entre altres coses, per la seva alcada relativa a la resta del terme… actualment hi ha la Seu de Manresa, pero no sabia que per sota hi havia tantes coses 🙂
Eiii Ignasi!!! D’ aixo no en parlen… i mira que es important, conforma una mica del paisatge manresa… 😛
ha d’estar molt bé aquest llibre, me l’apunto a la llista
Jo no voldria crear mal rollo pero Manresa es una ciutat bastant lletgeta quan entres pel Sud. Si es de nit encara, pero si no… Pero be, ja fa 13 anys que no hi visc i m’han dit que us heu modernitzat molt.
Doncs jo trobo que Manresa és una ciutat molt maca 🙂
Tampoc és que sigui un gran llibre Mery Cherry, però com a mínim és interessant i força entretingut 😉
Eiiii Marcus!!!!!!!!!!!!!! Ara s´està tornant una ciutat molt cooool, tu vine perquè et fem una ruta de províncies 😛
Digues que si Cristina!!! Totes les ciutats són maques si els hi saps trobar el què 😉
Sir William, també s’ha de tenir sensibilitat per l’encant de les cases ròneques!
M’encanta Manresa, com puc comprovar com a la majoria de bloggers xD, jo als reportatges manresans hi afegeixo un que van fer fa uns mesos sobre els bombardejos a manresa a la guerra civil, on surten tot d’avis i gent explicant les seves vivències als llocs d’aqui manresa on ho havien viscut (hi surt el meu avi per això el tinc xD).
Ignasi la depuradora em sembla que la volien renovar i canviar els fangs que fan servir que netejen per un altre tipus de cosa que no faci pudor, a veure si és cert.
I tenim el parc de l’Agulla! 😉
Això és el que fa l´enveja de no viure a Manresa, Mery Cherry ;P
Hola Garf4!! I on es pot trobar aquest documental ;-)?? Parlant del Parc de l´Agulla, ahir els meus pares em van dir que el primer diumenge del mes fan Tai-Txi pels matins 😉 potser algun dia ho provaré…
Ah, tant de bo que al final has aclarit que parlaves de Manresa, pq quan t’he començat a llegir no sabia si et referies a la meva ciutat o què.
:)))
això se’n diu amor a la terreta!
:*)
Això sempre Ramón, l´amor a la terra d´un sempre és innamobible i inesborrable 😉