Ara per ara m´estic llegint el llibre d´en Frank McCourt "Lo és" continuació de "Las cenizas de Ángela" i en que parla de la duresa de condicions en què viu un immigrant irlandès a la gran Nova York. I jo em pregunto… realment ha canviat tant la situació en 50 anys?? He tingut la gran sort de què mai m´ha faltat de res i la meva família no ha hagut d´emigrar a cap país a buscar-se "millor" la vida (tot i que molts cops no en som conscients de la gran sort que tenim per disposar d´un lloc per dormir calents i un plat de menjar sempre que ens fa falta). L´autor descriu els sentiments de rebuig i soledat que viu, i es planteja si realment Nord-Amèrica és el gran país de la llibertat i les oportunitats. El pitjor de tot és que aquesta immigració es dóna a tot el món, i no cal anar a mirar gaire lluny. Crec que abans de jutjar i emetre opinions sobre aquesta gent que intenta sobreviure en una terra que no es la seva tot amagant al cor una trista enyorança pel seu país, hauriem d´intentar posar-nos en el seu lloc i reflexionar-hi…
[@more@]
