Hi heu pensat mai reflexivament en la mort? He posat aquest nom a l´article on honor a una coneguda cançó dels Sangtraït. En un dia com els d´avui i demà, a part de menjar castanyes i panellets, molts de nosaltres anem al cementiri com a recordatori dels éssers estimats que ens han deixat. Tot això no fa més que reincidir en la idea de la Mort, que sempre ens acompanya encara que no la veiem o no la volguem veure. A "El collar del Neandertal" de Juan Luis Arsuaga, es discutia quan, exactament, havia sorgit la consciència dins de l´evolució humana, i es deia que molts paleoantropòlegs creien que havia succeït quan els homes primitius van ser conscients de la seva pròpia mortalitat. Hi he pensat molt i, com suposo que més o menys tots, em costa resignar-me a la idea de què un dia sortirà el sol i jo no hi seré per veure-ho. Suposo que la clau és no atabalar-se, i com deia i pensava Sòcrates… No em preocupa la mort. Mentres jo hi sigui, ella no hi és; i quan ella hi sigui, jo no hi seré (gràcies Edin per la cita englobada dins el bonic El Auriga Tuerto!!). Llavors és quan m´animo i aprecio més cada instant de la meva vida que visc, com a un moment únic i irrepetible i com si fos la joia més preuada que tinc!
[@more@]
