Avui en arribar al laboratori m´he trobat la colla fent una ullada a una nova revista de premsa del cotilleo, la Cuore (Elies!!!! Que era en temps de descans, eeeehhhh?), i ja hi hem estat: que si mira quina cel.lulitis té aquesta, que com pot dur la tanga així aquella, que si mira que l´altra, amb la pasta que té, no va ni al perruquer i mira que vesteix hortera, que com pot ser –amb veu plenament indignada– que s´hagin retocat tant determinades famoses… en fi, que hem satisfet àmpliament les nostres ànsies criticatòries i cotilleístiques més profundes. I qui no s´ho mira, de tant en tant, aquestes revistes i programes que abunden per tot arreu sobre la vida dels altres? És que no en tenim prou amb la nostra? Per què necessitem saber de gent que ni ens va ni ens ve, que a sobre cobren altament per 5 segons "de glòria" (bé, també s´ha de discutir fins a quin punt estariem disposats a cobrar a canvi de vendre la nostra dignitat i vida privada) quan nosaltres hem de pencar com uns descosits per un sou que no arriba ni a ser mileurista? És biològic i té una funció social aglutinadora quan un grup de gent critiquem a algú altre? A més, no us dóna la sensació de què a l´estiu, la cosa encara prolifera més?
[@more@]
em sap greu però no em puc incloure en aquest grup de gent. De vegades em parlen de persones famosilles d’aquestes i ni tan sols sé qui són. He de reconèixer que de vegades em sento ben inculte sobre aquests temes perquè la gent em diu: «si dona, no coneixes a Tal? La que es va embolicar amb Pascual?» i acabo quedant exclosa de la conversa
Aqui jo vaig perdut, perque no reconec ni al 5% dels famosos que hi surten.
Pero si que deu haver un component biologic. Els humans som xafarders per naturalesa. Aixo tant pot ser una virtud com un vici.
buff!doncs jo no tinc ganes ni de criticar!No, la veritat és que no m’identifico massa amb el post, no acostumo a fer aquestes coses, ni miro mai programes de cotorreo perquè sóc conscient que les persones que hi surten no m’interessen una merda!Ves, diga’m rara però no m’agraden les revistes ni els programes de cotilleo…
Hola a tots i totes! Ostres tu, m´acabo d´adonar que sóc més maruja del que m´imaginava ;-)!!
Hola Mery Cherry!! A mi també em passa que no em conec gaire els noms de la gent, i més quan els que esdevenen famosos ho són perquè s´han liat amb algun… patètic…
Hola Dan!!! Jo suposo que és una virtut si, sociològicament parlant, això serveix perquè un grup millori les relacions entre els seus integrans (si l´objecte de crítica és un element extern al grup), cosa que pot augmentar la supervivència del grup. Però vaja, crec que això de cotillejar és tant o més vell que el génere humà 😛
Això és veritat labmaníaka, ho sé de bona tinta ;-)!!