La finestra de l´Eikon

Encara em sembla mentida. El dilluns passat una coneguda meva es va suicidar. No tinc paraules per descriure el sentiment de buit que et queda quan te n´adones de què ha passat. Què et va passar Rita, per què ho vas fer? Són moltes les incògnites que envolten un fet que et submergeix en un estat d´alienació increible… aquests fets sempre els veiem a les novel.les o fins i tot a les pel.lícules, però mai creiem que passaran al nostre voltant, i quan et toca tan d´aprop et quedes paralitzat com una estatua de sal. No és que sigui, ni molt menys, el primer cop que reflexioni sobre la mort en si, però cada cop que penso en el fràgil fil que uneix vida i mort, m´agafa un calfred que em deixa perduda i crec que el nostre cervell no està preparat per la idea del "no ser". Siguis on siguis Rita, espero que estiguis en pau i que res no torni a destorbar el teu somriure, que ara vagarà eternament entre els estels com guspires d´encens que s´enlairen a l´infinit…

[@more@]

Tweet

Fa dues setmanes vaig veure una pel.lícula argentina que feia temps que volia veure, "El mismo amor, la misma lluvia", on surt el Ricardo Darin, que fa d´escriptor i on es viu la relació d´una parella durant 20 anys, i que realment vaig trobar molt bonica. Ara m´he quedat amb ganes de veure Luna de Avellaneda i Kamchatka ;-)!![@more@]

Tweet

No sé perquè però em dóna la sensació que aquest també és l´any de… si, si… no sé si us n´heu adonat… és l´any del trencament de les parelles! Al meu laboratori, comptant-me a mi, ja som 3 les que hem vist com es trencaven les nostres relacions llargues de parella de manera inesperada, i més són les parelles del meu entorn que ho han fet. Potser és que, com m´ha passat a mi, em fixo més i veig que passa a tot arreu o és que realment hi ha "una passa"? jo he passat uns dies una mica dolents, però ara mirant enrere, penso que tot, més o menys, passa per alguna raó i que s´ha de mirar endavant, que com diu un amic meu… la vida són 4 dies i 3 per dormir!

[@more@]

Tweet

No sé què em passa que aquest és el meu any dels viatges, no paro quieta! Demà me´n vaig a Amsterdam fins el diumenge, i em fa molta il.lusió, no només pels seus ambients liberals sinó per tots els museus d´art que hi ha per disfrutar. No puc esperar a passejar pels canals d´aquesta petita Venècia del nord. Hi heu estat? Què em podeu recomanar de veure en 3 dies? L´altre gran viatge que faré serà a l´Agost, ni més ni menys que … a la Xina! Encara no m´ho acabo de creure, però així és.

[@more@]

Tweet

Avui estreno una secció nova anomenada "Recomanats", on penso posar els llocs que m´han agradat i les experiències que crec que poden ser interessants, i per aquesta espècie "d´inauguració" us escriure sobre 2 llocs que em semblen especials:

1) Teteria Bohèmia (Manresa): teteria manresa amb més de 70 tès diferents per degustar (blanc, vermell, verd, roiboos, negres aromàtics, etç), i ara també de freds. La veritat és que, encara que no us agradin especialment els tès, val la pena anar-hi només per l´ambient que hi ha i el local. Ja m´ho direu quan hi aneu.

2) La Granja (C/Banys Nous, Barcelona): local obert des del segle passat que em va recomanar el meu amic Edin, i que té una xocolata boníssima (no us perdeu la xocolata amb chili i la xocolata amb menta acompanyades d´un bon croissant!). A més, pels amants del local, a dins hi ha un trosset de muralla romana i tot.

A disfrutar-ho! S´accepten recomanacions 😉

[@more@]

Tweet

Ja que parlem del costat fosc, no podia deixar de comentar l´estrena del 3r episodi de la famosa saga de La Guerra de les Galàxies, "La Venjança dels Sith". La vaig anar a veure en sessió matinal el diumenge (i així més tranquila) i haig de dir que em va deixar amb la boca oberta d´admiració (també haig de dir que em va fer patir força).

Les tres pel.lícules antigues (redefinides com Episodi 4, 5 i 6) m´apassionaven des de petita, però els episodis 1 i 2 em van deixar indiferent, no és que n´esperés massa, però em van semblar poc concretes. En canvi, la 3a entrega defineix i explica moltes incògnites de la saga (com molt bé es comenta a http://lencant_de_les_coses_petites.lamevaweb.info/post/283/25937) i l´actuació d´en Hayden Christiansen se supera. No us vénen ganes de ser Jedi??

[@more@]

Tweet

Quant de temps feia que no em passava per aquí! Amb totes les coses que m´han anat passant aquests últims 3 mesos que no m´he vist amb ganes ni cor d´escriure fins ara (també s´ha de dir que no tenia moltes coses interessants a dir). Avui tinc moltes ganes de fer comentaris al blog i vestir-lo de primavera… segurament us atabalaré i tot! Doncs comencem amb el que em ve abans al cap, com és el llibre que m´he acabat de llegir aquest matí al tren, anomenat Ànima de llop (Llorenç Capdevila, Ed. Proa, premi El Lector de l´Odissea 2005), novel.la històrica ambientada en les guerres civils catalanes remences del s.XV. No és el primer llibre que em llegeixo un llibre del Llorenç, i haig de dir que m´ha encantat, tant com els altres, no tant per la temàtica (encara que està molt ben enquadrat) sinó també pel desenvolupament interior del Jaume Bru, el seu protagonista, ésser que conviu amb el seu costat més fosc fins al final. No som tots com ell, éssers en fràgil equilibri amb el nostre costat més pur i el més brutal? En Llorenç Capdevila és professor de literatura catalana a Santpedor i viu a Manresa, potser algun dia me´l puc trobar pel carrer i tot (algú el coneix?)! De fet la seva cara em sona força…

[@more@]

Tweet

Llegint el comentari de Diari de Romeu (http://www.lamevaweb.info/1439) sobre la pel.lícula Kinsey, m´ha vingut aquest tòpic al cap. Jo també vaig veure la pel.lícula i em va sobtar en molts aspectes, però la vaig trobar força interessant (també s´ha de dir que vaig anar al cine sense saber ben bé de què anava tot). No us xafaré l´argument, però us diré que va sobre la vida de´n Kinsey, un professor de biologia que va decidir estudiar la sexualitat humana en la societat conservadora americana en els anys 40, i va establir l´Institut Kinsey, que existeix en l´actualitat. Lligat a això m´han regalat un llibre anomenat "Por qué los hombres no escuchan y las mujeres no saben leer los mapas?" (Barbara i Allan Pease) que m´està resultant molt entretingut (gràcies un altre cop Núria!) i parla d´aquest tema, sobre perquè els homes poden separar tant bé l´amor del sexe, i les dones no. És més, expliquen que ells no poden entendre que les dones no ho poguem separar tan fàcilment. És problema de la biologia, de la cultura o de la persona en sí? El llibre també intenta explicar perquè hi ha més infidelitats per part d´homes basats en això. Poden els homes estimar a una persona, però en canvi enrotllar-se amb una altra sense que això signifiqui res? Què n´opineu vosaltres?

[@more@]

Tweet

Aquest dilluns era a Madrid per coses de la feina, amb dues companyes. Pel vespre anavem passejant per la Gran Via, i en el lloc menys pensat em va semblar captar la cara del meu actor preferit… el Viggo Mortensen! El tio anava de "camuflatge", de comprar menjar i/o a tirar les escombraries, i en aquell moment, sense pensar-hi, vaig anar-hi i li vaig dir: "Excuse Me, Are you Viggo Mortensen?" (pensava que, o una de dues, o estava equivocada i no ho era, o bé si que ho era i potser em signava un autògraf, tot i que quedés de groupie histèrica) i el millor és que em va dir "Yes" i va continuar caminant!!!!!! Sense parar-se… de fet ho entenc, el pobre deu d´estar fart que el reconeguin, però en aquell moment encara no em podia creure que fos ell de veritat, i en el moment menys pensat! De fet, està rodant "El Capitán Alatriste" a Madrid, però en aquell mateix moment ni hi vaig pensar, vaig anar-hi directe… i ara pensant-ho en fred, quina vergonya!!! Com ho vaig poder fer ;-)? La veritat és que la història té la seva tela…

[@more@]

Tweet

Impressionant l´article publicat avui al Metro, en què es deia que per internet hi ha gent que fins i tot dóna entrades pel concert d´U2 de Barcelona a canvi de sexe… fins a on arribarem? Em pregunto si algú picarà… perquè, indubtablement, si algú ha fet aquest anunci, és perquè no veu que sigui una cosa absurda. M´he quedat amb la boca oberta per la "inventiva" de la gent. Vosaltres serieu capaços de canviar sexe per l´entrada del concert del vostre grup preferit?

[@more@]

Tweet