A part de veure pel.lícules, també he llegit bastant, i per exemple, vaig trobar a la biblioteca Cuentos de Terramar de la Úrsula K. Le Guin, continuació dels seus Llibres de Terramar, que em van encantar. Per cert, que he llegit que ara faran una pel.lícula sobre la vida del Ged!
També he llegit Las sombras de la Catedral (Frank Schätzing), que és un thriller medieval que fa anys que es va editar a Alemanya i ara ha arribat fins a l´Estat Espanyol. Enganxa força!
[@more@]
Aquests dos últims dies he vist moltíssimes pel.lícules, continuant amb el cap de setmana: Diarios de Motocicleta, La Mala Educación, la segona part de Gost In The Shell, La ventana Secreta, la segona part de Rios de Color Púrpura, The LadyKillers, Balzac i la petita costurera xinesa (m´havia llegit el llibre, i la pel.lícula està molt ben ambientada), La vecina de al lado i Isi-Disi. De totes, totes, les que més m´han agradat, amb diferència, han estat:
–Diarios de Motocicleta: sobre un viatge que va fer pel continent sudamericà Ernesto Che Guevara, en què va contemplar la realitat dels diferents països i el van predisposar a la posterior revolució. Molt bonica, i amb interpretacions magistrals. No us la perdeu.
–Innocence (la segona part de Ghost in the Shell), perquè està realment ben feta, i amb uns bons guions, per qui disfruti amb intel.ligència artificial, futurisme i manga.
-Isi Disi, jo em pensava que seria molt cutre, però la veritat és que vaig riure molt! En honor a la meva etapa heavy, la veritat és que es passen caracteritzant-los de guarros i barroers!
Per l´altra banda, la pel.lícula que no em va agradar gens va ser La Mala Educación, no sé, trobo que el desenvolupament de la trama és massa lent.
[@more@]
Avui he arribat d´hora a casa i m´he posat a veure una pel.lícula que feia molt de temps que volia veure, Vías Cruzadas (The Station Agent), en què el protagonista és un home apassionat dels trens que pateix enanisme. Realment te n´adones de com de cruel pot arribar a ser la gent quan es troben amb algú que no és com ells. Magnífica interpretació de´n Peter Dinklage i la Patricia Clarkson!
[@more@]
Continuant amb el cap de setmana de cinema, avui li ha tocat el torn a A Los Que Aman, també d´Isabel Coixet, i m´ha sorprés el canvi d´ambientació de la història, ja que és una pel.lícula en part històrica, però que parla de temes universals i de tots els temps, com ara l´amor no correspost. Una pel.lícula molt interessant…
[@more@]
Realment feia molt temps que no em passava una tarda sense parar veient pel.lis, i avui ho he fet, veient:
–Las cosas que nunca te dije (Isabel Coixet), bellíssima pel.lícula sobre el sentit de l´amor lligat al telefon de l´esperança. De fet, totes les pel.lícules d´Isabel Coixet m´han agradat molt per aquest punt d´intimisme que tenen, però sobretot, perquè els protagonistes de les seves històries són personatges normals amb problemes que podem tenir tots, i es tracten temes complexos des d´una aparent simplicitat (per cert, sempre hi surt alguna escena rodada a una botiga-servei de rentadores, us hi heu fixat?)
–Wilbur se quiere suicidar: aborda el tema del suicidi, i en contrapartida, la vàlua de la vida. Potser no és una pel.lícula molt coneguda però és molt bonica.
–Tokyo Godfathers: de Manga, sobre uns vagabunds de Tokyo que es troben un nadó abandonat el dia de Nadal, i crec que és molt millor que les pel.lícules edulcorades que ativorren la programació televisiva aquests dies!!!!
Algú de vosaltres les ha vist? Què us han semblat?
[@more@]
Una companya del lab, la Laura, em va recomanar un llibre que es diu Línia Blava (Ramon Solsona, Ed. Columna), que enllaça diferents històries tenint com a marc argumental la L5 (línia blava) del metro de Barcelona, que agafo cada dia. La veritat és que és un llibre molt maco, i li posa cara i ulls a el que, jo mateixa, com moltes altres persones, fem quan estem esperant per agafar un metro/tren/etç: divagar, imaginar què s´amaga darrere dels milers de cares anònimes amb què ens creuem en els nostres viatges diaris. M´he quedat amb moltes ganes, per exemple, de contemplar l´estació fantasma de Gaudí. Algú l´ha vist?
[@more@]
Ja estem a les portes d´un nou Nadal i un nou any. A mi cada cop em sembla més increïble com vola el temps, ni el veig passar… ja són els llums nadalencs del carrer oberts, les botigues estan farcides de torrons i polvorons i l´ambient consumista es respira en l´aire fred d´aquest periode tardor-hivern que ha arrencat amb força. La veritat és que m´atabala pensar en tots els regals que s´han de comprar i els menjars farcits de greixos i sucres que ens esperen. L´altra cosa és el sentiment nadalenc… de fet, sembla que aquest mes la gent ja va al ralentí, agafant-s´ho tot amb més tranquilitat… a vosaltres quins sentiments us inspira el Nadal? Us agobia i cansa, us agrada o bé us posa malenconiosos i tristos? A mi m´agrada, tot i que la parafernalia del consumisme em cansa, més que res per la vetllada en família i la sensació de pau i d´esperança pel nou any que comença, en que intentem fer llistes de bons propòsits (la majoria dels quals no es compliran) i pensem que podem donar un bon canvi bó a la nostra vida, podent-la omplir de noves aventures. Bon Nadal i feliç any nou 2005 per tots!
[@more@]
Curta però intensa la novel.la Un camí memorable de Nicholas Sparks. D´entre altres coses, m´ha agradat molt una reflexió que es fa sobre la vida, i en què es diu que a les persones que realment ens importen, els hem de demostrar les coses per accions enlloc de per paraules o promeses. Totalment d´acord. Crec que segurament, si tothom fes cas de premises com aquestes, més que fer-ne cas, les sentís endins, el món seria millor, i qui sap, potser les relacions humanes també…
[@more@]
Després de llegir-me el Codi Da Vinci (em va agradar però el final em va deixar indiferent) vaig decidir llegir-me altres llibres relacionats pel que fa a la combinació de misteri, novel.la mig negra i ciència-mitologia, així que vaig demanar a la biblio "El enigma del cuatro".
Haig de dir que m´ha enganxat molt, i que em va agradar més del que m´esperava, potser pel fet que era menys coneguda que el famòs llibre del Dan Brown (cada cop que vaig en metro trobo 5 o 6 persones llegint-lo) i n´esperava menys d´ella. Us el recomano molt, el llibre, i ara m´estic esperant a llegir El Club Dante. L´heu llegit? Està bé?
[@more@]
Segurament haureu sentit a parlar dels recopilatoris de música Hed Kandi, i també us heu fixat en els seus dibuixos, que són maquíssims. Avui l´Ignasi me n´ha enviat un d´ells, i m´he enterat que l´autor es diu Jason Brooks. Us poso el que correspon al Winter Sessions 😉
[@more@]
