La finestra de l´Eikon

Una de les meves petites aficions és la pintura. Fa relativament poc vaig conéixer el corrent pre-rafaelita de mà d´en John William Waterhouse (1849-1917) en què barreja acertadament la feminitat més misteriosa, mitologia i poesia. Si li voleu donar un cop d´ull a les seves obres, mireu http://www.jwwaterhouse.com/. Mentrestant, us ensenyo un dels meus quadres preferits de l´autor, "The Lady of Shalott", basat en un poema de Tennyson.

Després de veure aquest realisme, observar quadres abstractes de determinats tipus (com ara, quadres d´un únic color o bé quadriculats, res a veure amb altres artistes anomenats "abstractes", com en Kandinski, per exemple) em fa considerar el que, pictòricament, es pot dir art o no. Què n´opineu, de l´art abstracte en general?

[@more@]

Tweet

Bon dia colla! Per fi, per fi ja m´he obert un petit diari per escriure tot el que se´m passi pel cap… tremoleu! De moment, i esperant a què em vingui la inspiració, començo escribint sobre un tema que avui ha sortir a la xerrada del tren… bé, estàvem parlant sobre el típic tòpic d´amistat noi-noia. Un company explicava que volia quedar amb una amiga per xerrar i que ella li deia que d´acord però que estava començant amb un noi i que no volia res més que amistat, quan ell tampoc no volia res més que això… en resum, que la noia el va malinterpretar. Creieu que l´amistat noi-noia és possible, sense arribar a més?

(The Kiss, d´en Gustav Klimt)

[@more@]

Tweet