Si poguessiu anar a qualsevol lloc del món i a qualsevol moment, on anirieu? A mi m´encantaria perdre´m per la natura pura de Nova Zelanda (i no només pel Senyor dels Anells, eeeeehhhh?) durant la tardor de l´hemisferi nord, o visitar els temples mil.lenaris de Japó, i fins i tot saludar les balenes a la Terra del Foc 😉
(Rough Water, d´en Gustav Klimt)
[@more@]
Si no fos per les peles que val, també m’agradaria visitar el japo, tant les ciutats grans, com els temples. Tot plegat. També m’agradaria visitar Irlanda o Portugal. I on no m’agradaria anar mai, és als estats units.
Ara mateix me n’aniria a qualsevol lloc del món amb la persona de qui estic enamorat. A qualsevol lloc. Però suposo que vols llocs concrets. Idò a Nova York. No, que ella ja hi ha estat. Idò a Florència. Sí, quinze dies a Florència.
No és cap lloc geogràfic en concret. Una casa petita de pedra a l’hivern amb la llar de foc encesa. Jo, assegut al sofa, amb una manta sobre les cames, fumant una pipa i llegint, mentre ella també llegeix amb el seu cap sobre els meus genolls.
Això és vida!!!
Igual que l’ignasi, a mi també m’agradaria anar al Japó ja que té dues cares oposades: la deserrollada tecnològicament i la creença en el propi esperit. A més a més… és el país del manga! 😛
Aquesta pintura m’ha recordat el llibre d’en Montalban anomenat El Estrangulador, en el qual fa unes descripcions dels quadres d’en Klimt collonudes. No deixeu de llegir-lo si no ho heu fet ja.
També comparteixo el desig de visitar Irlanda, i fer la ruta de les cerveses! Preciosa i romàntica Florència… ja hi he estat però tornaria, Joan! No m´he pogut llegir El Estrangulador (però ara que me´l recomanes, bekosta, ho faré ;D) i avui em sento amb els hàbits hobbitians d´en gulgulan, més que res perquè a part de què m´encanten els llibres, estic refredada com una sopa!
A mi m’agradara visitar els Highlands escocesos, el Jalisco mexicà, Louisiana d’Estats Units, Finlàndia, Moscou i el delta de Mekong a Viet-Nam. Entre altres…De moment, Suïssa aquest hivern i Turquia probablement l’estiu vinent.
No tinc la culpa de ser un Sagitari itinerant i aventurer 🙂