La crida de la Mare Terra i la Dona salvatge

Aquests dies m´estic acabant un llibre anomenat "Los círculos de Piedra" (Joan Dahr Lambert) sobre l´espiritualitat en l´anomenada època prehistòrica paral.lela a l´evolució, sobretot basat en aspectes de la feminitat misteriosa. De fet m´està agradant molt, tot i que com la saga de "El clan de l´os cavernari" (Jean M.Auel… tant debó tregui ja l´últim de la sèrie!!) res de res. Aquest concepte de la Mare universal lligada intrínsecament a la natura no és nou, i per exemple, s´ha emprat en llibres tan didàctics com "Mujeres que corren con lobos" (Clarissa Pinkola Estés, en què narra les claus de la feminitat en contes populars folklòrics). Em fa pena pensar que aquesta font de saviesa tan íntima i antiga sembla que s´està perdent en una societat en la què sempre anem de pressa amunt i avall i no ens adaptem als cicles de la natura, sinó als dels rellotges i els horaris del transport públic. No dubto pas que aquest retorn als orígens seria molt beneficiós i no per ser antic, desfasat, ni molt menys. No sentiu la crida de la Mare natura?

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La crida de la Mare Terra i la Dona salvatge

  1. La Mare naturalesa, Gaia, Gran Deesa o com es digui és un clarissim exemple de que la cupla de moltes coses dolentes del món la té l’excès de testosterona (com diu el Bono, José Bono). Als caps de l’esglèsia no els semblava gens bé que una dona (oooh….perdó per l’ofensa al Senyor…..no pot ser que una dona..un esser impur i pecaminós sigui res bo…Sanct Paulus dixit) pugui ser digna de venerar. L’exemple de la verge Maria és només una excepció…

    Només cal aturar-se i pensar que la dona és la meitat del Homo Sapiens que DÓNA VIDA. Només per això ja té quelcom de místicisme i digne de respecte si no veneració.

    Em fa una pena profunda constatar que encara hi ha molta testosterona excedent causant els mals al món (Bush….Sharon….Putin….Aznar….segueixo?). Espero que tinguin els dies comptats.

  2. Nica diu:

    Per sort, sembla que la prepoderància de la testosterona està minvant, i que cada cop els homes són més conscients de la seva part femenina, i les dones de la seva part masculina, i s´està arribant a un equilibri entre sexes ;-)… esperem que les futures generacions reflecteixin aquest canvi!

Els comentaris estan tancats.