Platja de la Barceloneta. Dissabte, 1 de la matinada. Asseguda a la sorra, deixo que la mirada es perdi més enllà del mar negre, hipnotitzada pel moviment de les onades, esquitxant-me lleugerament amb l´escuma marina. Per darrere meu hi ha el xivarri de les colles al voltant de les espelmes, que es difuminen dins de les meves orelles com una remor profunda i llunyana… una remor de color blau.
[@more@]
