Ahir va arribar la temuda tornada a la feina després de les vacances, i entre l´encostipat i el xoc post-traumàtic de l´experiència, que no he escrit sobre aquest tema fins avui ;-). Estic més perduda que un pop en un garatge, esbalaïda de com es pot desconectar tant en només 15 dies de vacances, fins al punt de què he tornat i no sé a on estic… Però bé, com a mínim, no estic sola per aquí, que ja em pensava que no hi hauria ningú, i no hi ha res que no resolgui un bon café compartit! Ànim a tots per la tornada!!!
[@more@]
