Crònica revolucionària

Hola a tots!!!!!!!!!! Ahir vaig tornar de Cuba, i el primer que haig de dir és que… em vaig enamorar del país!!!!! Ara per ara m´estic recuperant del xoc que suposa el canvi de mentalitats de la seva i la nostra societat, i diguem que la pila de feina que m´han deixat damunt la taula tampoc ajuda gaire, però bé, tot és qüestió d´agafar-s´ho amb filosofia! Creia que era una llegenda urbana el que es deia que amb només 1 setmana a Cuba, costava moltíssim adaptar-se al ritme de feina (vaja, cosa que passa quan tornem sempre de vacances) però és que és més que cert, Cuba és una altra realitat, fora del temps, és un museu a l´aire lliure! Tot i la calor xafogosa que hi fa (les temperatures oscil.len entre 25 i 35 ºC a l´any), res no t´impedeix submergir-te en els barris de l´Habana i interacturar amb la gent. Nosaltres vam fer les dues primeres nits a l´Habana, seguits de 4 nits en regim de tot inclós (una autèntica bacanal) a Cayo Guillermo, una illeta adosada a Cayo Coco amb platges més que paradisiaques. Pels qui no ho sàpiguen, no és necessita vacunes per anar a Cuba, i el vol Madrid- La Habana dura 9 hores (a part de la hora Bcn-Madrid), així que a carregar-se de paciència! És més, els vols cubans nacionals es fan amb avions antics d´helixs, que fan certa gràcia… un cop ja has arribat al teu destí, és clar! L´Habana és una ciutat per viure-la de nit i de dia, la gent no era tan pesada com t´imaginaves, i ens va sorprendre molt el coneixement que tenien del nostre país. Allà realment marxes sense depressions ni estrés, i fas un munt d´amics, a més del fet que els cubanos són guapíssims, trobes tot tipus de mescles, i realment són gent molt maca, imagineu-vos negrets amb ulls blaus! En els llocs més turístics, hi ha gent que et demana sabonets o bolis, i nosaltres vam comprar-ne aquí per repartir-los allà, a més de donar roba i medicaments, ja que, com podeu suposar, la seva economia és molt pobra (la gent que cobra més per la seva professió no passa dels 20 euros mensuals!!), però tot i la decadència i envelliment en què es troben molts edificis, el mal estat de les carreteres (no hi ha línies de carrils ni pràcticament semàfors, i enlloc de cartells publicitaris, a tot arreu hi ha missatges revolucionaris!!), etç, el poble cubà sembla, com a mínim de fora, un poble relativament feliç, que cuida del seu aspecte (tenen cartilla de racionament i la sanitat gratuïta) i amb moltes ganes de viure, a qui els agrada molt parlar amb estrangers, sobretot espanyols (es veu que no traguen gaire els argentins). I si, el ron està de vici, especialment si proves combinats en bars del poble cubà (no a la típica Bodeguita del Medio o la Floridita)!! Respecte al menjar, també es troba molt bó i bé de preu sortint dels circuits turístics. Per això vull tonar a Cuba, per recórrer-la amb cotxe lliurement i conéixer a la gent, barrejar-te en el seu ritme i la seva olor, Cuba és per sentir-la i disfrutar-la, mi amooooooooooolllll!!!!! També crec que és per divertir-se amb un grup d´amics, més que en parella.

Respecte al regim de tot inclós de les platges, bé, les platges són increïbles, de pel.lícula, però la única gent que hi pulula són estrangers, perquè els cubans han de pagar una espècie d´impost per accedir-hi, així que tot i que m´ho vaig passar de conya, em va fer moltíssima pena aquesta situació. A més, veure "belleses" angleses-canadenques en plan gamba tampoc era molt agradable…

En resum, si podeu fer-ho, ni ho dubteu, aneu a Cuba, i si pot ser… abans de què mori el Fidel!

[@more@]

Tweet