Com diuen els Mecano, avui és un d´aquells dies en què m´ha costat més que mai llevar-me del llit… no sé si és pel canvi de temps (sobretot a la meva ciutat, que comença a fer una mica més de fresqueta, comparat amb Barcelona) o bé perquè encara no m´he recuperat del mític jet lag, que des de què vaig arribar el dilluns per la tarda-vespre, no he parat de fer coses. Necessito un forat en el temps per perdre-m´hi! Tampoc ajuda gaire una nit agitada, en què m´he despertat més de dos cops, no sé, em dóna la sensació de què com més cansada estic, més em costa dormir i descansar, i llavors em trobo donant voltes al llit, angoixada per dormir com abans millor i robar uns tristos minuts de son, i llavors, com més hi penso, menys aconsegueixo dormir de nou, i tornem´hi a aquest cercle viciós… de fet… ara mateix… estic amenaçant en caure clapada damunt del teclat! Això no ho arregla ni un café, em temo :S.
[@more@]
No t’adormis davant la pantalla doncs!! (sobretot a la feina XD).
Potser sí que és el jet-lag… fins que no passis uns dies que estaràs com mig antontada encara…
I sí! Ja comença a fresqueta als de matins a Manresa!! 😉