Aquests dies m´he acabat de llegir La Vieja Sirena de José Luis Sampedro (Ed. Áncora y Delfín), i m´ha agradat moltíssim, especialment recomanat per les persones que busquen més aprofundir en els sentiments i les emocions narrades (és a dir, com es narra enlloc de què es narra) enlloc de llegir un relat d´aventures en què només es vol buscar el final del llibre… no vull dir res de la narració, però en principi, tot i que pugui semblar una novel.la històrica, no ho és, ja que tot el que s´escriu és plenament vigent… s´ha de dir que hi ha certs comportaments que poden xocar (esclats de passions, relacions ambígües a tres bandes), però la manera de narrar de l´autor és tan bonica i tendra que ni t´hi fixes, i arribes a sentir arran de pell tot el que està escrit… si us heu llegit ja La Sonrisa Etrusca, ja sabeu el que hi podeu trobar ;-)!! Igualment, si no us agrada molt llegir, potser us pot avorrir, perquè la narració aprofunditza molt en la descripció…
[@more@]
