Continuant amb la relectura de llibres que tenia oblidats a la biblioteca, m´he acabat Màrmara de la Maria de la Pau Janer (qui, per cert, aquest any ha guanyat un controvertit premi Planeta). No és el primer llibre que em llegeixo d´ella, però per mi, aquest és un dels més bonics que ha escrit. La història està narrada com un conte, de fet és una espècie de versió moderna del mite de la Bella i la Bèstia. Hi ha gent a qui no li agrada la manera en què parla i descriu l´autora, que es cansa amb els seus giravolts descriptius, però trobo que aquesta novel.la és força bonica, i més si heu estat a Mallorca (jo encara no) o a Istambul…
[@more@]
Màrmara és una de les primeres novel·les de la Janer. Quan jo la vaig llegir, ja fa força anys, la vaig interpretar com una alenada fresca en el panorama resclosit de la literatura catalana. Janer va seguir fent bones novel·les (si no ho has fet, et recomano que llegeixis «Natura d’anguila»), però quan va trobar l’estil que li convenia, va passar a imitar-se a ella mateixa i es va enganxar a l’euro. Què hi farem!
Hola Rem! Si, realment és una pena, no sé si s´ha estancat en el seu estil o no, el fet de què el premi planeta d´enguany tingui tanta polèmica ja indica alguna cosa, en fi, a seguir llegint!!