Ahir per la tarda-vespre estava esperant el tren per tornar a casa i em vaig posar a mirar les vies del tren, i vaig caçar just a temps el moviment d´un petit ratolí que furgava entre les escombraries i intentava endur-se un trosset de pela de taronja cap a sota les vies. Feia molts dies que no veia ratolins passejant pels rails, i tot i que a molta gent els hi fa fàstic i/o por, la veritat és que els ratolins sempre m´han caigut simpàtics. Aquest petit fet va fer que se´m dibuixés un bon somriure a la cara després d´un dur dia de treball….
[@more@]
Hola Eikon 🙂
Estic d’acord amb tu. No entenc perquè la gent s’enfilà a la cadira quan veu un ratolí, o els dona cops d’escombra. Fan molt riure amb el seu nasset petitó que van movent tota l’estona.
Hola Menxu! A més, són molt llestos, i en els fons, segur que tenen més por de nosaltres que nosaltres d´ells!
A mi també em fan gracia els ratolins a les vies dels trens, però si trobés un a casa, no crec que reaccionés de la mateixa forma.
Aquest si que era un ratoli «wild type»!
Hola Eneko!! Crec que com tu dius… a casa no faria tanta gràcia… encara que ben mirat, és un animal que s´ha fet servir a moltes tires còmiques i pel.lícules perquè desperta simpatia, quan fa d´okupa…. i com dius Dan, era wild type total!!!!!!!!!!!!! Marronet i de camp 🙂
Hola nemo! Fem un minut de silenci per aquest pobre ratolinet la fi del qual podem endevinar… sniff… Me n´alegro moltíssim de saber de tu!!!!!!!!!!!!!!!! Un petonet wapa!