El 2006 ja és aquí, i amb ell, més o menys tothom comença a fer-se llistes mentals de bons propòsits pels 363 dies que ens queden per disfrutar… jo no és que ho faci normalment, però aquest any, sense voler, s´han anat ajuntant unes quantes idees al cap, i ho sé… aquest 2006 serà el meu any, passaré a l´acció més que mai! Així que penjo el primer post de l´any pensant, entre d´altres coses, en què no puc arribar al 31 de desembre del 2006 sense haver fet el següent:
-Treballar moooooooooooooooolt, haig d´acabar la tesi abans de què acabi l´any i començar a escriure-la el gener del 2007 (bé, sé que els experiments surten com volen i que moltes coses no depenen de mi, però vaja, s´ha de fer!!). De pas, encaminar una mica més el meu futur professional…
-Ser més bona filla i apendre a perdre menys la paciència, a més d´ajudar més a casa (faig tot el que puc, però és a a vegades m´ataca una mandra….!). Passar més temps amb la família i els meus amics, que s´ho mereixen tot, a més de dedicar tot el temps que pugui a aquesta persona que està esdevenint cada cop més important per a mi…
-Ja que estic cassolana, apendre a planxar (si, si, és trist, 25 anys i gairebé ni ho sé fer) i experimentar moltíssim a la cuina del meu piset (eiiii! que ja tinc 3 llibres de cuina per estrenar! I a mi cuinar m´agrada).
-Cuidar-me mental, espiritual i físicament. Menjar més sà que el 2005 i deixar el cafè definitivament (o com a mínim, pendre´n de forma ocasional, en l´últim trimestre he passat de 2 cafès diaris a 1, i baixant… el gust del cafè m´agrada, però me n´adono que em senten millor les infusions).
-Rependre la pintura, que la tinc una mica abandonada… no sé, podria apuntar-me a un curs de pintura o d´alguna cosa que sempre he volgut fer i ho he anat deixant. A més, continuar amb el ioga, que m´encanta, i continuar coneixent-me a mi mateixa, sabent que mai m´arribaré a conèixer del tot, és un repte encoratjador!
-Conèixer una ciutat o entorn d´aquí a prop que no hagi conegut mai, com per exemple, fer un mini-viatge a Menorca, Formentera, passejar pels Pirineus, tornar a Galícia, etç… vaja, que no fa falta anar gaire lluny per passar-s´ho bé i veure coses precioses ;-). De pas, i en aquesta secció de viatges, anar a una trobada blogger, ja tinc ganes d´anar a la següent que s´organitzi!
I em sembla que, de moment, això és tot el que se m´ocorre, quedeu com a testimonis d´aquests propòsits, durant aquest any us aniré explicant com m´estan anant…. mentrestant, us deixo amb un quadre que m´agrada molt de´n Picasso, en un any en què a més de ser una figura celebrada en el món de la pintura, acompanyarà en el 400è aniversari del naixement de Rembrandt i les seves celebracions. Es tracta del Nu blau, de l´any 1902 (esgarrifa pensar que el quadre té 104 anys!!!).
[@more@]
Si et consola, tinc la mateixa edat que tu i tampoc sé planxar!!!!juas juas! I mira que la meva mare intenta ensenyar-me’n i, però no tinc paciència! Ara que viuré sola, tota la roba arrugada portaré ! :p
Endavant amb aquests propòsits!tenen molt bona pinta ! 🙂
Hola Donadaigua (per cert, que és una de les figures mitològiques del folklore català que més m´agraden…)!! Crec que alguna cosa devia de passar a la generació dels 80, no sóm les úniques per les quals la planxa és una gran desconeguda… és que em fa una mandra… suposo que és d´aquelles coses que s´aprén per necessitat :P. Si aprenc a fer-ho de forma relativament fàcil, t´ho dic ;-).
Mmmm. Jo tampoc se planxar i soc encara mes gran (bastant) pero mira, anar fent.
No estan malament els proposits. El de la tesi te l’hauras de plantejar en serio. Sempre queda un experiment que si l’afegeixes queda millor…. i que dona pas a un altre experiment que es podria incloure… que al seu temps…
Al final sempre cal dir Prou. Fins aqui i aqui es queda la tesi. (i si no, ja m’ho diras)
😉
Eeeiii Dan! Doncs haurem de fer un curs accelerat de tècniques de planxat la Donadaigua, tu i jo ;-)!! Del que dius de la tesi, suposo que és igual a un escriptor que escriu un llibre, o a un pintor que pinta un quadre, és a dir, que sempre sembla que hi pots donar una mica més… els meus companys em diuen que tot és qüestió de posar-se una data límit, a veure si ho aconsegueixo ;-)! El meu propòsit és celebrar els nadals del 2007 sent doctora, a veure com va ;-).
Hola Tillo!! Como decía Machado… «Caminante no hay camino, se hace camino al andar», así que como muy bién dices, no nos damos cuenta de que lo bonito es el camino, y que el fin de ese camino, es decir, la meta por la cual empezamos a andar el camino, es sólo un aliciente para continuar caminando… y yo camino como puedo :-), y en buena compañia!
On m’he d’inscriure per al curs de planxa accelerat??!! 😉 Passeu dades de contacte! Ràpid!!
Nica, el meu nick m’agrada pel mateix motiu que a tu! 🙂
Hola Donadaigua! De fet a la fira medieval de Manresa em vaig comprar una figureta d´una Dona d´Aigua perquè m´agradaven molt 😉