He arribat a una conclusió: em fascinen els aeroports! Hi he anat desenes de cops, a aeroports ben diferents, i sempre m´arriba aquesta sensació de descoberta.Podria passar hores asseguda mirant la gent com va amunt i avall empenyant maletes de diferents colors i mides, amb carretons o sense, abraçant-se després d´un retrobament o bé delerosos per anar a llocs desconeguts on hi han posat esperances i somnis… potser és que associo l´aeroport amb vacances, o que tot té un aire surrealista de canvi i moviment, o que fins i tot és divertit imaginar la vida d´aquestes persones atrafegades facturant i a què es dediquen que no tornaràs a veure mai més… el fet és que ja m´estan venint ganes de volar :-)!!
[@more@]
Curios. A mi també m’encanten els aeroports… excepte quan estic de tornada del viatge. Aleshores sols vull sortir d’alla i enllestir d’una vegada.
Pero al principi dels viatges… un munt de promeses per devant. Genial!
A mi m’encanten els aeroports per mirar els rostres de la gent i intentar endevinar si venen, si van, si són alla per feina, per veure la famila, per trobar-se amb l’amant, per anar de festa amb un grup d’amics…
Hola Dan!! Ara m´estava mirant el teu blog, serà telepatia?? Això és veritat, quan ets de tornada i saps que encara falta molt perquè puguis tornar, se´t fa una muntanya…
Bon dia Menxu! I la multitud d´històries que hi ha entremig i no ho sabem 😉
Ves i torna 4 setmanes a madrid per treballar, i se’t treuran les ganes de volar per una temporada. A mi també m’agradaven, però quan estàs a Barajas esperant que sorti el teu avió retrassat en aquell caotic aeroport, se’t treuen les ganes de cop. Ara em quedo en visitar-ne de nous i contemplar-los, alguns estan molt bé, d’altres…
Bé, també tens raó Eneko, però millor no pensar en tot el que pot fallar quan ets a l´aeroport, que si no ;-)…
doncs jo aquesta sensació la tinc més en les estacions de tren
A mi també em passa si són grans… viatjar em tren m´encanta, també 😉 (vull dir, quan és de llarg recorregut, no cada dia, que ja em sé el trajecte de memòria)
Hehehe I aquella sensació… de ai! Ja s’ha de pujar a l’avió!! I pensar com serà la destinació a la que vaig… qui hi haurà… què hi haurà? Un idioma diferent…
Uiiiii quins nervis!!!
M’has fet pensar en què d’aqui 20 dies justos he d’he agafar un avió molt important!!!! 🙂
És quan no participem de les presses quan podem veure tots els detalls. El problema de fer volar imaginacions per aeroports és que sempre tornes al mateix lloc… pero jo tb m’apunto.
Hola Unmei!!! Tot forma part de la sorpresa, i els destins que semblen molt llunyans i exòtics, amb els avions no ho semblen tant!! Ja en queden 19!
Hola Tao!! Però tot i repetir l´experiència, sempre trobes coses noves 😉