Ahir pel vespre una sorpresa m´estava esperant damunt la taula, un regal de Nadal d´una amiga meva d´Estats Units, i tan inesperat era que quan l´he vist no sabia si obrir-lo per no perdre l´efecte… només la caixa m´ha fet sentir estimada, saber que algú, molt lluny de casa teva, pensa en tu i ha invertit una petita part del seu temps donant voltes i pensant en cosetes que et podrien meravellar i que, en veure-les, et recordessin d´ella. Ho ha encertat tot, sempre ho fa, i espero que durant molts anys ho continuiï encertant, perquè aquest petit detall m´ha alegrat més que mai el dia :-). Tant debó tots els dies amaguessin sorpreses com aquestes!
[@more@]
LA Mery Cherry te’n podra dir molt d’una noia canadenca que cada Nadal envia un regal.
Hola Menxu!! I pensar per quantes mans ha passat aquest paquet (mmmm… potser millor nooooo….) i tot el camí viatger que ha fet fins la teva taula, per rutes «exòtiques» 😉
Hola Unmei!!! Doncs si! A més, com que sap que m´agrada molt la mitologia i el món fantàstic en general, sempre hi ha alguna coseta amb fades i follets (aquest cop, entre d´altres coses, hi havia un megaimà de nevera superxulo!)…
Ja veus quina il•lusió!! Si cada dia fossin tots els dies així acabaries esgotat i tot!! xDD
Això és veritat Adagio, passa com la felicitat, si sempre estiguessim completament feliços i eufòrics, al final no podríem més 😉
Hola Tao!!! El millor és no esperar res i deixar que et sorprenguin… i sempre trobem algú a qui estimar i que ens estimi, encara que no en siguem del tot conscients…
M’has fer recordar un text de Saint-Exupéry que vaig posar en un post l’any passat. Si no l’has llegit, demà te’l publico.
M´encantaria Aladern… de Saint-Exupéry només he llegit el Petit Príncep, però crec que és una petita obra mestra 😉
Des d´aquí vull donar les gràcies a l´Aladern, per la història que ha penjat dels jardiners, m´encanta!