Sembla increïble, però feia molts dissabtes que no em trobava amb un tros de tarda sense res per a fer, i sense moltes ganes de fer res tampoc… entre un matí relaxant amb una classe extra de ioga (pels qui esteu posats en el tema, una hora de ioga nidra… em va deixar feta un nyap, no podia ni llevar-me del sofà després durant tot el dia…) i el cansament que duia acumulat tota la setmana (m´estic fent massa gran? M´haig de preocupar perquè ja no aguanto com abans? La meva resistència està davallant… ara dormo durant una nit 6 o 7 hores i necessito 10 dies per recuperar-me tot seguit…), em vaig asseure davant de l´ordinador, em vaig encendre una espelma de vainilla que pul.lulava per damunt la taula, em vaig fer un bon rooibos (també de vainilla, casualitats de la vida) i em vaig posar a veure pel.lícules semiromàntiques atrassades, jo sola enmig de l´habitació, amb una manta ben posada a damunt i el meu gos adormit als peus… una estampa ben familiar… i m´ho vaig passar molt bé… sense fer gairebé res! Doncs bé, la primera pel.lícula en qüestió va ser El Amor es lo que tiene, i em va sorprendre gratament!
Bé, tampoc és una obra mestra, però si que és prou original i divertida com per passar una bona estona. També m´ha fet plantejar com canvia la gent durant els anys, com canvien els objectius, i com a vegades passen persones per la teva vida que poden ser importants, i no te n´adones, i tornen a passar per la teva vida un altre cop… i tampoc te´n tornes a adonar… i en principi semblen ser persones com les que t´has anat trobant sempre, fins que esdevenen el centre de la teva vida i ja no pots prescindir d´elles mai més. És el poder de les trobades fortuïtes, un clàssic molt explotat al cinema (heu vist Before Sunset i Before Sunrise?) però que sempre té el seu encant, saber que la vida mai surt com l´havies planejat, i que sempre queden ocasions de sorpresa….
[@more@]
Mai saps que et prepara el futur.
Jo també he passat algun dia així, i t’ho passes molt bé mirant pelis, tranquil, relaxat…
Ostes una peli del ashton kutcher, la seva dona no és la Demi Moore?? No la he vista aquesta peli.
És el millor, mirar enrera i veure que el que t’havies plantejat canvia de direcció només amb una mica de vent. És aleshores que te n’adones que tot i que tenir projectes és bo, no fa falta que t’angoixis si s’amunteguen. Per cert, els dies així acostumen a ser genials.
Ioga nidra…? Però què dius!!? Si això és per a les embarassades!!
Si fessis una hora i mitja cada dia de ioga Iyengar, sabries el que és el ioga!
(ara que… llavors potser sí que t’haurien de recollir tots els osssos amb una escombra i una pala) 😛
Hola Adagio! Això és ben veritat, només fa falta planejar alguna cosa perquè no surti.. i si, és el marit de la Demi Moore 😉
Ei Petjada!!! Penso com tu, les coses que vénen per sorpresa acostumen a ser les millors, estic impacient per veure la següent sorpresa de la meva vida :-)!
Bon dia Aladern!!!!!!!! Eeeeeeeeiiiiii, que és molt més difícil del que sembla estar-te una hora senceeeeeeeeraaaaaaaa quiet i sense adormir-te, eeeehhhhh?? Jo normalment faig Hatha Ioga, però algun dia haig de provar el Iyengar, sens dubte, com a mínim per poder agafar la baixa amb fonament! (jejejeje)