… L´altre dia m´estava llegint el primer número d´Eureka, i vaig veure un article molt educatiu sobre Einstein i la teoria de la relativitat, i amb perdó de l´equip d´Omnis Cellula, copio dues frases que vaig veure-hi i que em van agradar, remarcant la part més humanista del famós físic… Diuen així…
L´alegria de mirar i compendre és el do més bell de la natura
(no és genial quan et ve la inspiració de cop i volta i ho entens tot en una fracció de segon?)
No n´hi ha prou amb la satisfacció de les necessitats físiques. Per estar satisfet, cal també la possibilitat de desenvolupar les capacitats intel.lectuals i artístiques d´acord amb les pròpies possibilitats
(això sempre, no podem pretendre emular el que han aconseguit altres persones si no està dins les nostres possibilitats… sempre tindrem capacitats amagades per desenvolupar, encara que molts cops el que facin els altres ens sembli millor que el que fem nosaltres…)
Un gran filòsof pràctic, l´Einstein ;-). Pels que estigueu interessats en aquest article i molts més, ja sabeu on veure-ho, us la podeu baixar en PDF (per cert, gràcies Tao!)
[@more@]
no t’ha passat mai que, de vegades, quan vas pel carrer i veus un indigent, penses que potser tens al davant un gran científic o un escriptor genial o un ballarí increïble, però que, sencillament, el destí no li ha posat al davant l’oportunitat de desenvolupar el seu talent? De vegades la vida no et porta a desenvolupar les virtuts intel·lectuals i artístiques que puguis tenir.
A mi em passa molt sovint també Mery Cherry, i em fa pena pensar tot el talent que s´està perdent per la nostra societat i ni ho sabem… (sobretot en el vessant científic, quan començo a pensar com acabaré jo!!)… crec que la vida no et regala res i que t´ho has de treballar, però igualment, a vegades la sort no ens acompanya. Un petó i bon viatge gallegaaaaaaaaaa!!!!!!!! :P!
És veritat Nica, però què difícil que és trobar aquesta inspiració…no passa gaire sovint, o sigui que més val que quan aparegui l’aprofitem!
sisi!! Jo tenia un profe amb una barba molt llarga i sempre anava mal vestit, el meu pare m va dir: vaig veure un vagabund sortir del cole!! xDDD quin riure li dic: és el meu profe de Física!. Doncs aquest profe és una màquina! Sap molt de física!! Però alhora de ensenyar ufff quin riure!
Hola Amanda!! Sempre passa igual, perquè va a ratxes: uns cops estàs molt inspirat i tens tantes idees que t´atabales, altres no hi ha res per imaginar…! Tant debó mai se´ns acabin les idees…
Jo tenia un profe de filo igual, Adagio! un dia ens el vam trobar en un banc, davant del Sielu, parlant sol :S!! Ens va fer un mal rotllo, pobret…
Uf! aquest moment d’inspiracio que dius. Quina passada quan arriba!!
Quan entenem una cosa, hi ha quelcom que fa «clic». Són genials aquests moments; t’assenyalen un abans i un després amb claredat.
Hola Dan! És cert! De cop i volta tot ho veus clar, de fet no ha canviat res, però així és, en un segon s´encén una espurna… com diu Pia Almoina, de cop te n´adones de tot i marca una partició en el temps (continuo esperant els meus següents moments d´inspiració, que fa molt que no arriben :P!)
Gràcies Tao, així m´agrada, i que continuiï (jejejeje!)