Hi ha certes combinacions de colors que, no sabem perquè, ens agraden més que d´altres, i ens recorden sensacions i emocions diferents… aquest és el cas de molts quadres de´n Mark Rothko, com el que us he posat avui:
Depenent de com, te´l mires i penses… ostres, doncs tampoc sembla tan complicat pintar-lo, es tracta de dos quadrats! Però en el fons ens està dient molt més, i crec que tot és degut l´associació dels colors, la textura amb què estan pintats i la seva puresa de línies A mi em recorda una porta amb un vidre que mira cap a un camp verd, cap a l´horitzó :-), i no sé perquè, però me´l miro i m´agrada… això si, si Velàzquez aixequés el cap, què en pensaria de la pintura moderna, amb quadres com aquests :P¿?? Això em recorda que fa molt temps que no pinto ni dibuixo, i estic pensant de comprar-me de nou un cavallet amb llenços i olis, i posar-ho tot al meu piset, per quan em vingui de gust passejar-m´hi i aprofitar un moment inesperat d´inspiració. Perquè un llenç en blanc és molt complicat, en el fons, tens tantes possibilitats diferents de pintar-lo que com saps per on començar ;-)!
[@more@]
Que t’agradi no vol dir que ho entenguis. No és una crítica, és una reflexió, o potsre una autoreflexió, o qui sap si fins una auto-crítica.
salut i peles!
Per cert, natural que t’agradi la combinació, són els colors del teu blog!!
Si a mi tb m’agrada! Tampoc hi entenc gaire això de la pintura però deu ser laboriós i molta inspiració, cosa que jo no en tinc xDDD
Ja mostrarás les obres d’art!! estic ansiós per veure Art’Nica
Doncs sí,jo no coincideixo amb tu en quant al gust per aquest quadre en concret, perquè no m’agraden massa els colors que utilitza però si que estic totalment d’acord amb això que dius dels colors i les sensacions que et provoca….de vegades una cosa ben senzilla com un color en contacte amb un altre crea un ambient molt suggerent!
Jo com a inexpert en pintura, la combinació d’aquests colors em crea una sencació de desacord entre ells, d’una cosa que no acaba de quadrar. No sé si és el que busca l’autor, però pel simple fet de que hagi despertat algo en mi penso que ha de ser una bona pintura, no sempre allò que agrada és bo, de vegades és difícil crear una situació desagradable amb una simple combinació de colors.
A mi sempre m’ha agradat el color blau elèctric combinat sobre un fons negre
Hola a tots!!! Gràcies pels vostres comentaris, no sé perquè però pensava que ningú em comentaria el post! Tens raó RockandRoll, poden agradar-te moltes coses que no entenguis, i potser és millor així, perquè si les entenguessis potser no t´agradarien tant.. 😉
Ostres Adagio!!! Quina pressió ;-)!!!! Abans d´acabar l´any haig d´haver pintat un quadre, us l´ensenyaré en premiere als manresans de pro, i a l´obertura de l´exposició que faré, el pica pica seran magdalenes! (jejejejeje)
I com dieu Labmaniakes, un color pot suggerir-te un món d´emocions, encara que no hi hagi una forma concreta dibuixada…
A mi també m´agrada molt el color blau elèctric en general, Garf4!! I has introduït un concepte molt interessant: encara que t´agradi o no t´agradi una determinada pintura, si et provoca un sentiment, ja és molt important, això vol dir que t´està transmetent una sensació, tot això ja és un èxit!
Jo tambe vull veure les teves obres d’art Nica!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Per cert fa fred a Manresa??? 😉
Hola Unmei!!!!!!!!!!! Tu i l´Adagio en sereu els primers, això segur ;-)! I fa un fred que pela, no per la temperatura en sí sinó per la humitat, ens congelarem a la Fira Medieval… què tal la temperatura per Dublín? Fa solete?
Això em recorda que mai no he pintat res 🙁
(i tinc un cavallet i olis i un llenç en blanc que mai ningú no farà servir)
Jo de petit feia classe de dibuix en hores extraescolars. Sempre m’ha agradat dibuixar.. però fa bastants anys que no dibuixo només faig gargots en una PDA xD
Eii Ramón! Tu posa-te´l a l´habitació, en blanc, encara que s´hi estigui mesos… així el teu subconscient hi anirà treballant… i si no, sempre me´ls pots vendre 😉
Oooooooooooo, l´art del futur Adagio ;-)!
Només cal anar a la web del meu banc a França, canviar una mica les tonalitats i l’ordre dels colors per veure com s’ha inspirat aquest «artista». Això és un frau! A mi que em tornin els calers!
http://www.societegenerale.fr
Però els colors del banc no són vermells i negres, eeeeeeeeeeehhhhhhhh Marc??? No em diguis que ets daltonià :P! Potser va ser al revés, el banc va plagiar aquest quadre, no se sap mai… tu vés amb compte amb els teus calés…
Vull els calers sobre la taula demà abans de les 12. I ja sabeu que no vull bitllets nous.
Quina gràcia, perquè quan he vist la imatge ràpidament he pensat en Rothko. És important que veient l’estil, les linies i els colors, sàpigues reconéixer un autor. Precisament tinc sobre la taula un llibre sobre en Rothko 🙂 Petons!
Oooooooooooiiiiiiiiiiiiii Marcus, en bitllets grans o petits :O!?
Doncs no se m´havia ocorregut Núria, tens tota la raó! Però ens falta al groc…
Eeeeiii hyDe!!! Això si que és veritat, crec que té un estil molt simple però a l´hora molt treballat, no sabria com explicar-ho… el fet és que m´agrada ;-)! Tens alguna obra d´ell que consideris més o menys com a preferida?