Ooooooooooohhhhhhhh, ha arribat el moment de tornar a la dura realitat, tot i que el soroll de les ones encara em ressona a les orelles, he hagut de netejar-me els llavis de sal i tornar de Cadaqués…. quina calma hivernal es respira al poblet! Tots els carrers per a nosaltres sols, no hi havia gairebé restaurants oberts (ni llocs mítics com, per exemple, el Cafè de l´Havana), i la feina que vam tenir per trobar alguna botiga! Val la pena passejar-se per les petites cales envoltades de tranquiles casetes blanques, menjar unes bones anxoves (de l´Escala o de Cadaqués, això va al gust del consumidor, jo no sé si sabria distingir-les….) a Ca l´Anita (el cambrer és tot un personatge, i potser us hi trobeu algun famoset i tot! Nosaltres, en la nit més solitària que us pogueu imaginar, vam veure la "Clara" del Cor de la Ciutat donant-li al porró!! Això si, no hi aneu si voleu intimitat, perquè a aquest petit local us faran compartir taula i el cambrer fins i tot se us asseurà abans mentres queixaleu un tros de pà… tot i això, el menjar està deliciós!) i passejar una estoneta entre les barquetes ancorades a Port Lligat o fer una visita al far de Cap de Creus:
El mar brillava amb mil guspires i et donava una sensació de serenor i pau que encara em dura i em durarà, només mirant les fotos… sigh… no hi ha res com fer vacances, per petites que siguin!!! I tampoc fa falta anar lluny per passar-s´ho bé, oi ;-)? Qui pogués ser gavina i sobrevolar els penyassegats del Golf de Roses!
Pel que fa a en Dalí, no vam poder visitar la seva casa museu de Port Lligat perquè està tancada fins el 15 de març (us aviso, val 8€ l´entrada, 6€ reduïda per estudiants!! No us deixeu el carnet de la Uni o bé el carnet jove si hi penseu anar!), però igualment l´ànima pintora de l´artista es respira per cada raconet del poble, i li confereix, encara més, un encant especial ;-), potser veieu l´ombra dels seus bigotis recargolats en el lloc menys pensat…
[@more@]
Aii…Cadaqués…quins records, mare meva!!! És un lloc màgic.
Quina llàstima això de la Casa Museu. Ja et passaré les fotos de quan vam anar nosaltres…vam tenir sort de que hi havia poca gent.
Quina enveja, desconnectar un dies es el que necessito jo. Sempre m’ha agradat la idea de passar uns dies en calma, sortir de la rutina i estar en el mar… ahh per cert vull veure la petxina xDD
Que cruel que ets! Fer-nos enveja d’aquesta manera….
🙂
Hola Bard!!!! I tant que és màgic, i si a sobre gairebé els carrers estan buits i per tu sol ;-)… hauries d´haver vist Port Lligat, només hi havia els pescadors i un gatet solitari prenent el sol!
Eiiiii Adagio!!!!!! Doncs un dia d´aquests li faré una foto, no és com les mítiques caracoles tropicals de les pel.lícules, però té el seu què ;-)! I he desconectat tant que el tornar s´ha fet molt difícil…!
Hola Dan! La veritat és que molts cops disfruto més d´aquests moments en què robes un dilluns o un divendres a la feina i surts de la rutina que quan s´agafen vacacances tal qual… el fet és que val més que la pena visitar la costa brava cap al febrer o al març, tinc ganetes de repetir (sobretot veient la feina que tinc damunt la taula ara mateix :S!)
Si! A mi també m’has donat enveja. Sona tan idil·lic! 🙂
I tant que si, hyDe, us ho recomano a tots, si mai podeu agafar-vos un dia de festa, de fer-ho… encara estic plena de pau interior ;-)!
uf.. jo també hi vaig anar de visita en temps hivernals i és una delícia.. però m’has fet agafar ganes de tornar-hi 😉
per cert, venia a dir-te, també, que entre tu i l’aladern heu fet que avui em posés a la cuina per fer unes magdalenes que tenen una pinta fantàstica :)) aquest vespre me les menjo per postres i espero que facin honor al seu exterior..
Hola Aina!!! Volem una foto de les magdalenes perquè passin a la posteritat, i cada cop que te les miris, recordis com de bones eren i la dolçor que et van deixar a la punta de la llengua ;-)! (i si te´n sobra alguna i me la vols portar… jijijiji)
xD
de foto n’hi ha nica, el problema és el meu ordinador que no li dóna la gana de reconeixer el cable usb que l’uneix amb la càmera i em deixa sense poder descarregar les fotos al disc dur… snif… però les penjaré (algun dia!)
La Costa Brava a l’hivern té un encant especial… tot i que pels que som de secà el mar sempre té un punt màgic!
Hola Aina!!! Més val tard que mai ;-)!!
Hola Zinc!!! Quina raó que tens! Potser és per això que ens atreu tant… i jo em pregunto, els de mar que admiren, les muntanyes callades i quietes, els camps serens de secà :O?