Aquests dies he descobert el primer àlbum dels Dia-X, Existe un día, un grup barceloní que sota un fons músical de rock dur integra elements bàsics del hip-hop o corrents més electròniques, que enlloc de desentonar enriqueixen la mescla i aporten una gran varietat matissos a unes cançons ja de per sí originals per la seva lletra i missatge. Potser una de les meves cançons preferides de l´àlbum és Nebulosa (Mi Otro yo), o bé 1000 palabras arriesgadas, tot i que la que estic escoltant ara, Un complice más, no queda enrera…
son un mundo de calma en mi interior
ya no sueño si tu no estás,
despertando mi realidad.
El sol ha vuelto a brillar gracias
a ti ya no soy un sombra más
tus dulces ojos sólo son un
simple reflejo de tu
sinceridad
Per a quan el segon àlbum?
[@more@]
No estan ja una mica sobades aquesta mena de lletres?. Al meu parer idees com «el somni i el despertar»; que si «el sol brilla»; que si «dulces ojos» etc. són ja molt recurrents.
Trobo que actualment costa tant i tant trobar grups que realment innovin…!. Jo diria que en el panorama musical d’avui dia, en general, tinc la impressió que hi ha una gran manca d’idees, i l’auge dels «revivals» (o com s’escrigui) ho vindria a palesar, no?.
Hola Tarannà! Potser si que són recurrents, però crec que el que és innovador és la manera d´enfocar-ho (potser també és veritat que he posat, potser, el tros de cançó amb menys creativitat de l´àlbum) i els acords acompanyants… jo crec que en el fons el que passa és que a tothom ens interessen els mateixos temes, i vulguis que no, és difícil trobar originalitat per descriure´ls d´alguna manera…
si es veritat hiha motls grups que de innovació res d res. Per cert no he sentit mai aquest grup, l’hauré d’escoltar quin remei xDD
Jo de tan en tan canvio d regitre musical… per trobar noves sensacions.
Hola Adagio!!! Jo també ho faig, mai se sap el que et pots trobar… avui no m´he pogut mirar gaire el blog, us trobo a faltar, sniff!!! Per cert, com ha anat el pont??? Sort per l´examen 😛