L´altre dia el meu xicot em va cridar l´atenció sobre una de les veritats fonamentals de la vida en què mai m´havia fixat i que és més important del que sembla: la manera de menjar-se un iogurt!!! Us heu plantejat o fixat mai en com ho feu?? Creieu que és heredat o bé cadascú ho fa de manera diferent (qui diu iogurt diu postres làctics, natilles i afins)? Llepeu la tapa? Tireu el suc? Escureu les parets del recipient com si busquéssiu petroli? Us diré com ho faig jo: agafo la tapa, la llepo amb la llengua, em bec el suc (si és que n´hi ha, depén del iogurt, si és cremós no gaire…) i començo a passar la cullera per les parets del iogurt en moviment rotatori (normalment en el sentit de les agulles del rellotge) tot baixant fins al cul del iogurt. Quan l´he acabat, faig al revés, vaig de baix cap amunt, escurant les parets en sentit vertical. I me n´he adonat que sempre ho faig igual… què m´estarà dient això sobre la meva personalitat :P?
[@more@]
Si és que menjar no és només tot un plaer; pot arribar a ser tot un art!.
Suposo que qui més qui menys som metòdics a l’hora de fer un àpat, però podria ser que en les postres això fos més evident perquè dónen prou joc. Jo tampoc no em resisteixo a llepar la tapa, el suc el llenço sempre… i aleshores ve la part que exigeix més traça però en què l’experiència, a aquestes alçades, pot suplir-la i és tot un grau: fico la cullera per un extrem del recipient, l’endinso fins avall de tot, la pujo fregant la paret i nyam! però deixant sempre al centre com una espècie de monòlit verge que és el que ataco tot d’una al final del ritual.
Això deu voler dir ser en part metòdic i en part enjogassat… i hedonista!. Bon profit.
…que en una altra vida eres una barrina?? …o una llima?? 😛
Bon dia Tarannà!!! Però que s´aguanti el monòlit central no és tan fàcil, tot depén del iogurt, si és cremós ja no pots fer-hi res, però s´ha de dir que és molt curiós el que m´has explicat! I el plaer que tens quan veus que ho has aconseguit ;-)??
No ho descartaria Ramon, per això vaig acabar sent biòloga, per entendre millor les meves experiències anteriors :P!
jo igual k tu, llepo les tapes, mai tiro el suc! i tb amb la cullera passo per les parets amb un moviment harmonic simple sempre amb el sentit de les agulles del rellotge. Ahir a la nit m vaig fotre dos iogurts i una danet del ronaldinho, i si els menjo de la mateixa formaxDD
Ostres Adagio! I si la cosa és endèmica i típica de Manresa i no ho sabíem :O!!!!!
Doncs jo…. buff… depen d’on estigui ho faig d’una forma o una altre, així que no se si entro gaire en les teories aquestes.
Si estic a casa, abans d’obrir-lo el sacsejo rapidament, l’obro i me’l bec. Temps: 15 segons.
Si estic a la feina l’obro, li trec el suc, i sense sacsejar me’l prenc amb la cullera.
Si estic a casa d’algu, l’obro li fico la cullera, el remoc, i me’l prenc.
Les tapes son un altre mon, si estic a casa les llepo, a fora, si son natilles o danissimo els hi trec el iogurt/natilla amb la cullera.
Jo, abans d’ agafar el iogurt de la nevera, me’l miro i me’ l remiro, pensant «me’ l menjo o no?», perquè no sóc massa de iogurts. L’ agafo, miro la data de caducitat (a la meva nevera hi han coses que ja tenen vida pròpia i tot, del temps que hi porten) i quan decideixo menjar-me’ l, ho faig el més ràpidament possible, sense llepar la tapa, ni beure’ m el suc (la veritat és que odio el suc que hi trobes) i mai l’ escuro. Voldrà dir això que sóc un noi desconfiat i insegur, i que intento fer les coses el més ràpidament possible?? xDD
Un salut!!!!
Que que diu tot aixo de la teva personalitat? Deu meu!!! Torna a llegir el post que has escrit, pero ara fes-ho amb ulls de psicoanalista pervertit. Fliparas!
😉
Jo reafirmo la tendència manresana xDD llepo la tapa, el suc tb mel bec (depen de com per això de vegades el barrejo però mai el tiro) i sempre sempre remeno el iogurt en sentit horari amb la ma dreta i subjectan el iogurt amb l’esquerra i l’observo hipnòticament xD un cop ha agafat un cert grau de cremositat mel prenc, al acabar escuro el fons resseguint amb la cullera tot el contorn en sentit horari i rascan el fons, despres rasco les parets de forma ascendent del cul a dalt fent aixi com tires fins que queda totalment net.
L’art de menjar un iogurt… si molt ben trobat, i si.. realment seeempre ho faig igual.
Bon dia a tots! Fins ara que no m´he pogut mirar el blog… ja tenia «mono» :P!
Ostres Ignasi! Això si que és ser apanyat, maneres diferents de menjar-se el iogurt depenent de la situació, no se m´hagués ocorregut mai! (encara que vaja, és totalment lògic tot el que dius!)
Hola Esteve! Jo crec que ho fas ràpid perquè ningú s´enteri de què ho has fet, com que no estan acostumats a veure´t menjar el iogurt, no s´ho deuen d´esperar :P. Com diu la Violant, això és perquè ho aprofites tot al màxim 🙂
Sempre pensant en el mateix Dan ;-)! M´acabes de calar, en realitat tots els meus posts amaguen una vessant viciosa i perversa! (jejejeje)
Si Garf4! Jo també el subjecto amb la mà esquerra! Si no ho haguessis dit no m´hagués adonat… Vaig a menjar-me un iogurt ara mateix, m´heu fet venir gana…
jo els iogurts, els sacsejo perque aixi no queden «grumitos» i mel menjo en la cullera, i si estic en public.. pos tiro el suquet, el remeno en la cullera fins que quedi ben liquid.. i mel menjo 😛
A mi també m´agraden més sense grumitos sueps1 (Excepte que els grumitos siguin fruites afegides, vaja ;-)!)
Com sempre, és massa lògic tot el que faig :(.