Buscant el Gargamel

Si, si, no ho negueu, sé que en un moment de les vostres vides, vau estar literalment enganxats a aquesta mítica sèrie (que llavors feien a TV3) plena d´homenets blaus anomenada els Barrufets (i perquè llavors no s´estilava gaire això dels merxandaising, que si no haguessim anat tots amb les mateixes carpetes i motxil.les amunt i avall)!!! Qui no pot sentir compassió davant de la barrufeta, sola davant de tants barrufets? I què me´n dieu de la pressió del Pare Barrufet (perquè era un partogènic, els va parir tots ell o bé era viduu d´una hipotètica Mare Barrufeta altament prolífica?) de dur un vestit vermell i barba blanca enmig d´una població clònica blau i blanca? Mai vaig acabar d´entendre la simbologia acompanyant de la sèrie, i en què es van basar els dibuixants per fer el món dels Barrufets com era… bé, de fet tampoc hi havia d´haver cap explicació concreta, però el fet és que… us heu fixat en la quantitat de coses que ens traguem de ben petits i sense qüestionar-les??

Doncs bé, el fet és que per tal d´introduir-nos encara més en els misteris de tan singular sèrie de dibuixos, aquest any les nenes del meu laboratori hem decidit anar al Carnestoltes de Sitges vestides ni més ni menys que de barrufetes….!!!!!!!!!!!!!!!!!!! La sessió de fotos posterior promet ser antològica, i encara m´estic preparant psicològicament pel tema, penseu que fa anys i panys que no em disfresso…! (i jo volia ser una barrufeta morena però no m´han deixat, no hi ha dret!)

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a Buscant el Gargamel

  1. Jo quan veia a la barrufeta ja em posava malalt. El que no entenc és per què només n’hi havia una. Es que no hi havia qüotes femenines? I la paritat home-dona?

  2. adagio diu:

    Si la única barrufeta i tots mascles. Sóc una barrufeta i m faria molta por convivint amb un ramat de mascles blaus.
    A veure si troveu al Gargamel!! xDD

  3. Garf4 diu:

    Hi tan que tragavem dibuixos ^^u i moooolts i tooots els que feien xD em llevava a les 7:30 del matí per enganxar-ho tot, espero les fotos eh jeje! fa gràcia recordar kestes coses.

    Els barrufets sempre tenien per això alguna cosa a ensenyar que el companyerisme ajuda, el treball en equip

  4. Ignasi diu:

    En realitat els barrufets son hermafrodites, per tan no hi ha ni mascles ni femelles. Si la malanomenada barrufeta se li deia així, era per un mal doblatge del francès. El que si que es veia es que alguns eren més delicats que altres com la malanomenada barrufeta, el barrufet bromista o el barrufet presumit.
    Amb això, crec que responc a tots els dubtes que has tingut aquests anys.

  5. Nica diu:

    Potser és que no la necessitaven Marc, perquè com diu l´Ignasi… la majoria eren hermafrodites :P, però vaja, crec que els barrufets tenien una genètica de poblacions molt especial…

    Ostres Adagio! I on vivia la barrufeta? Vivia sola o acompanyada? O bé tot, en el fons, encara que hi haguessin uns quants bolets pel mig, era una comuna hippy??

    Jo també Garf4! I després em feia un pal anar a l´escola!!! Però si que és veritat, pensant-ho bé, això que dius dels valors que ensenyaven, em dóna la sensació de què avui dia els dibuixos animats són més agressius i no promulguen aquests valors…

    Veig que els Barrufets et van marcar profundament Ignasi, has fet una interpretació digne de psicoanàlisi!!! (jejejeje)

  6. Jo tampoc estic preparada piscológicament!!!!però vaja, que ho superarem Nika!!!!Amb el fart de riure que ens fotrem un cop vestides…espero atrevir-me a sortir de casa fins al tren, quina vergonya!!!!!!

  7. UN VISCA PEL BARRUFET RONDINAIRE!!!!

  8. Nica diu:

    Ei labmaníakes!!!!!!!! Ara vinc! No us acabeu tot el rímel blau ni la purpurina :P!!!!

    Hola Mery Cherry! I tant que si, el pobre era un incomprés, i en el fons era el més noble de tots…

  9. hyDe diu:

    Segur que el creador va estudiar a la UPC, on anem blaus de la quantitat de feina que ens encarreguen i tot són tius exceptuant 3 ó 4 noies…

  10. Ostres els barrufets, m’encantaven. Jo tenia totes les figuretes de plàstic i la casa bolet on els fotia tots a doncs… De fet, de petits ens empassem cada cosa, perquè la història no hi ha per on agafar-la! Si la situació fos real, els barrufets ja hauriem muntat una caravana de mujeres!

Els comentaris estan tancats.