Aprofitant la tibada dels Òscars (per cert, tampoc és que els hi faci molt de cas, però pel que he vist han semblat força deslluïts aquest any) i el meu refredat, aquest cap de setmana, a part de veure sèries dolentes, també he vist alguna que altra pel.lícula, entre elles aquestes 3:
–Charlie i la Fàbrica de Xocolata (Tim Burton, 2005), que ja vaig veure al cine en el seu moment, i que és irrepetible… no sé perquè, i no sé si us passa a vosaltres també, però quan em poso malalta, en el tema cinematogràfic, m´agrada molt veure pel.lícules relativament infantils… encara que la pel.lícula que us acabo d´anomenar és per a tots els públics. Em reafirmo en el que vaig dir en el seu dia: im-pressionant, i millor si teniu una bossa de boletes de xocolata pel final!
–Mononoke-Hime (Hayao Miyazaki, 1997), aprofitant l´estrena a la cartellera del nostre país de la última pel.lícula del geni Miyazaki, El Castillo Ambulante (que encara no he vist i ja en tinc ganes), vaig veure una de les seves pel.lícules que s´inclouen dins de les meves preferides, la Princesa Mononoke. A mi el Viatge de Chihiro em va encantar, però trobo que la Princesa Mononoke té una filosofia i espiritualitat al darrere molt interessant, que m´ha encantat tornar a veure. L´altra cosa és… com s´ho fa el Sr. Miyazaki per tenir tantíssima imaginació? Es pot saber què menja???
–Mi gran boda griega (Joel Zwick, 2002), la més petarda de les tres pel.lícules, que té la seva gràcia, per veure i no repetir… el que em fa bastanta pena és com tracten els immigrants grecs, suposo que en alguna cosa s´ha basat el director, però vaja, aquest desfici per menjar i tota la parafernalia acompanyant, no és fer-ne un grà massa? I l´altra cosa és… si tu vols estar amb la teva parella, encara que la seva família s´encaparri en què us caseu o no i de determinada manera, cediries totalment d´aquesta manera, fins al punt de canviar-te de religió o no???
No sé a quina de les tres li donaria més Òscars, però si a la que guanyaria als Razzies, no fa falta dir quina oi ;-)?
[@more@]
En Charlie i la fàbrica de chocolata és una de les meves pellis preferides. Potser és perquè em vaig comprar una bona dosis de xocolatines 😛
Aquest dissabte vaig anar a veure El castillo Ambulante, i com totes les pelis del Miyazaki… és impossible d’explicar! Bé, la Mononoke i Porco Rosso encara tenen un cert argument lògic, però del Viaje de Chihiro és gairebé impossible fer-ne un resumet breu i coherent xD
Salutacions i bon matí! 🙂
I la meva Menxu! I només falta que ens agradi la xocolata i ja l´hem liat!!! I pel que dius del Castillo Ambulante i les pel.lis del Miyazaki, l´altre dia ho discutia per aquí… fins a quin punt les seves pel.lis poden ser (o no) «infantils»?? Perquè precisament això que dius de l´argument és totalment cert, si ens costa a nosaltres de seguir i tot (bé, no és que jo sigui molt madura mentalment, però bé :P….)
Wola nica! 🙂
Però suposo que als nens petits ja els agrada veure dibuixos, i es diverteixen amb qualsevol cosa que distorciona la realitat xD