Ara mateix estic fent el resum setmanal de la feina de la setmana, i entre tants papers, el cap em començava a pesar… llavors he aixecat la vista, he mirat per la finestra i he vist la lluna!! Sembla mentida, estem a ple dia (i, per cert, avui és un dia més maco que mai) però puc veure la rodonesa del satèl.lit tota plena de cràters com si la tingués a la vora… si mireu ara per la finestra ho veureu… qui ha dit que l´univers no és bonic ;-)?
[@more@]
M’has fet girar la vista cap a la finestra, he he, penso que és lo mateix que has fet tú, no?
Veig que s’ha girat molt de vent, i al cel, de moment, només hi veig un núvol d’aquells que tenen forma d’ovni, allargat pels extrems per la força del vent, però encara grassonet pel centre!
De tant en tant, val la pena aixecar una mica la vista i mirar cap al cel, sempre s’hi troben estampes ben boniques.
a mi m’ha pasat esta tarde.. he entrat al metro i el cel estava clar.. quan he tornat a sortir ja era fosc… he sentit una sensacio rara, pero bonica.
Em sembla que hi ha algu que esta als núvols 😛
Hola Conopium! I tant que si, déu ni do el vent, però a mi m´agrada quan em bufa fresc i juganer a la cara :-)… al final has acabat veient la lluna?
Jo segur que no, Selenita… 🙂
A més, ara es comencen a allargar els dies, Sueps1, i encara es pot aprofitar una mica més el temps que hi ha!
Eiii Ignasi, que estic als núvols, però no tant com per imaginar-me llunes (o si? ostres, ara m´ho has fet pensar… :P!)
xDD m’ha fet gràcia lo de la lluna.. jo la miro i segueixo com si fos una telenovela.. sempre es veu la lluna de dia quan està creixent sobretot és quan més fàcil veure-la 😉 i cada dia sortirà més tard fins que sigui lluna plena a plena nit jeje, i seguirà sortint cada dia més tard mentre va minvant, fins que arriba un punt que es fa de dia i la lluna encara s’esta ponent 🙂 i finalment torna a ser nova, que quan és nova la tenim al mig del cel de dia, pero al ensenyar-nos la part fosca no la veiem jeje
és genial el que hi ha a la natura si ho sabem apreciar… m’encanta l’univers, la lluna… les estrelles.. 😉
Wa, calla nena! de maco res! aquí a Lleida fa un vent que no et deixa ni caminar des de fa una setmana. I és fatal, perquè tothom té mal de cap i migranya i hi ha una mena de mala llet col·lectiva (almenys pel carrer) que ja pot fer tot el sol bonic del món que la gent ni s’hi fixa!
au, salut i peles
No ho deia perquè te l’imaginessis, sino per les reflexions que n’has tret de veure-la :P. Jo també la he vist, i m’ha semblat que es veia força bé i estava ben maca… però no he arribat a tant 😛